manel roqueta

Carnestoltes

2012-02-01T16:20:00.001+01:00

Arriba Carnestoltes, aquest és el cartell que ho anuncia. La programació és semblant a la de l'any passat, hi hem incorporat l'enterrament de la sardina i hem canviat la dotació dels premis de la rua. Espero que el temps hi posi de la seva part una bona dosi d'alegria i sol i que l'organització vagi bé. És el meu primer carnaval com a regidor de festes i això em provoca un neguit, potser exagerat, esperant que no hi hagi cap error.
Com en totes les festes de l'any l'objectiu és estalviar diners respecte amb els anys passats intentant mantenir la qualitat de la festa. No és fàcil aconseguir-ho i en alguna festa caldrà eliminar alguna activitat, però l'estalvi en festes és absolutament necessari.

Seguirem

2011-12-20T01:11:00.000+01:00

No tinc intenció de tancar aquest bloc. Ho dic perquè fa mesos que el tinc molt abandonat, des de les eleccions municipals hi he fet molt poques entrades. La veritat és que no tinc clar quina orientació li vull donar, però del que sí n'estic segur és de que no el vull tancat. No vull que sigui exclusivament polític malgrat que la política hi tindrà el seu espai, però a partir d'ara voldria que tot hi tingués lloc. De fet fins ara ja havia sigut així. No sé, ja veurem per on tira la cosa, però repeteixo que vull mantenir-lo viu malgrat que sé que l'audiència que tinc és molt petita, però això no em preocupa massa.

Som forts

2011-11-18T09:55:00.001+01:00

Foto del míting central del PSC a les eleccions del 20N. Érem molta gent, som un partit fort que, malgrat que les enquestes diuen que anem a perdre aquestes eleccions, ens mobilitzem quan cal. Malgrat tot, malgrat el mal moment dels socialistes a Espanya, fet que ve donat per estar governant en aquests moments de crisi econòmica, el PSC guanyarà a Catalunya segons les últimes enquestes. Si és així, tenint en compte que venim de perdre unes autonòmiques de forma clara, cal que hi pensem molt bé, cal que hi busquem solucions, cal veure quin missatge hem de llençar al poble per tal de que ens reconegui com un partit de govern a casa nostra. Aquest és un dels principals reptes del proper congrés. Per no dir el principal.

Candidatura

2011-10-12T13:51:00.001+02:00

Aquesta és la foto dels candidats a diputats i senadors per a la circumscripció de Girona a les properes eleccions generals del 20N. Jo estic a la llista del Congrés de Diputats com a suplent. Mireu, em fa il·lusió, què voleu que us digui. Després de tants anys de estar a la nevera, com diuen els companys de l'agrupació, ser regidor de l'ajuntament i ara estar a la llista m'agrada molt.

La gran crisi

2011-07-31T12:56:00.001+02:00

Fa un mes i mig que estic a l'ajuntament i encara no he aterrat. M'absorbeix una bona part del dia i dels meus pensaments, he deixat de banda el bloc i el facebook. Ja em posaré a to i tornaré al món. I, parlant del món, aquesta notícia em fa pensar que segueix tan injust i bèstia com sempre. Mentre aquí pensem si serem independents o federals, si la recuperació econòmica vindrà ràpida o lenta, si ens governarà la dreta o l'esquerra, milions de persones que tan se'ls fot tot això segueixen patint fam i malalties que fa que morin de misèria. Aquesta és la veritable crisi.

Feina

2011-06-26T09:13:00.000+02:00

Són dies de feina, bloc amic. T'ho dic perquè fa dies que no faig cap entrada explicant-te què és de la meva vida. Doncs això, són dies de prendre-li la mida al funcionament de l'ajuntament, de moltes reunions, de moments d'un cert neguit per la feina que em ve a sobre i sempre, en tot moment, d'il·lusió per a intentar portar a terme el desig de fer de Santa Coloma una ciutat més justa.
Demà farem el ple extraordinari en el que donarem compte del cartipàs. Els tres regidors socialistes tindrem les regidories d'Educació i Salut la Tresa Garcia, Governació en Julio Fidalgo i jo tindré Participació i Fires i Festes. Són regidories de feina, ens hem implicat a fons en el govern i n'estem orgullosos d'haver-ho fet, al cap i a la fi quan ens vam presentar a les eleccions l'objectiu era treballar per al poble i hem pensat que la millor manera de fer-ho era des de l'equip de govern.
Ja t'aniré explicant bloc amic la meva feina a l'ajuntament, tindrem motius per parlar-ne perquè només amb la regidoria de festes estaré m olt ocupat i hi hauran temes a dojo. De moment et diré que la Festa Major ja està pràcticament configurada, que tindrem a la Principal de La Bisbal i a Di-Versiones com a orquestres estrelles de la Festa. Per a la Ratafia encara no hi ha res fet però podria ser que tinguéssim els Manel el dijous i ara vull intentar de fer venir un grup ben popular per al concert del dissabte. La Festa de la Ratafia compleix aquest any el 30è aniversari i m'agradaria fer-la ben lluïda. Ja t'ho aniré explicant.

Era d'esperar

2011-06-14T16:08:00.000+02:00

Es feia difícil de creure quan en Ruiz va dir que es retiraria de la política, o quelcom així. Potser si el seu grup hagués governat ho hagués fet, però anant a l'oposició molt em penso, no em temo, que tenim Ruiz per estones. Bé, llibertat d'expressió, només faltaria. En l'article que avui publica el Diari de Girona fa referència a coses que jo vaig dir durant la campanya electoral. Res a dir, ni jo mateix ho hauria recordat amb tanta fidelitat. El perquè del resultat dels pactes ja ho he explicat en la darrera entrada del meu bloc. Per tant avui no hi faré cap més aclariment.

Ara bé, una altra cosa és començar altre cop a fer referències de presumpta corrupció amb temes immobiliaris. Fet molt suaument, això sí, sense perill de que algun jutge li pugui demanar explicacions del que diu. Però això fa molt de mal, no només als qui governem sinó a la mateixa institució i a tota la classe política en general. D'aquí venen els comentaris de "tots són iguals". Espero que les acusacions siguin tant poc concretes com aquesta vegada, perquè si algun dia m'acusa a mi de corrupció de forma concreta, immediatament ho haurà d'anar a explicar al jutge.

Treballar per a Santa Coloma

2011-06-11T21:30:00.001+02:00

Aquest és el meu bloc i puc dir coses que en altres llocs no ho puc fer amb la mateixa llibertat. És com dir les coses a casa, a la taula, tot dinant. No vull dir amb això que en altres llocs no sigui sincer, només vull dir que segons a on he de dir les coses amb més diplomàcia. Vull parlar avui de la qüestió dels pactes que hem fet per arribar a formar el nou equip de govern de l'ajuntament de Santa Coloma. No vull amagar que vam intentar el pacte amb CPC i ERC. Entre les tres forces sumàvem uns 2100 vots que recollien el desig de canvi que el poble va expressar a les urnes el dia 22 de maig. ERC va dir des del primer moment que no pactaria amb CPC lo que feia impossible l'acord. A mi personalment i a l'agrupació no ens ha agradat gens ni mica la manera de fer oposició de CPC els últims quatre anys, ha sigut destructiva, malgrat que en alguns temes han tingut raó. Ara bé, a mi el seu cap de llista, en David Boguña, m'oferia confiança quan deia que ara era ell qui manava a la llista. M'agrada confiar en la gent i volia confiar en en David quan deia que la gent que tenia al darrera no decidirien res. Costava de creure, d'acord, però valia la pena provar-ho. Està clar que el pacte hauria sigut amb en David. No va poder ser, ERC no va voler en cap moment intentar l'acord amb les tres forces.
En aquesta situació CIU tenia el govern del nostre ajuntament assegurat al ser la llista més votada. Tenint en compte que ERC va dir que de cap manera faria alcalde a en Toni Solà i que era impossible l'acord de CIU amb CPC només quedàvem nosaltres com a possibles socis de govern de CIU. Nosaltres havíem dit clarament en la campanya i després de les eleccions que calia un canvi, que eren massa anys del mateix alcalde, però mai vam tancar d'una manera explícita la possibilitat d'arribar a acords amb CIU. Què teníem de fer llavors? Anàvem a l'oposició i deixàvem un consistori que no representava al poble amb sis regidors governant i onze a l'oposició o entràvem a l'equip de govern amb CIU i fèiem un equip de govern sòlid. Ens manteníem en unes posicions intransigents o intentàvem arribar a acords amb la força que va guanyar les eleccions de forma clara. Què tenia de prevaler les posicions de partit o l'interès general de Santa Coloma.
Ho vam debatre llargament a l'agrupació i la votació final va ser clara: intentar fer l'acord amb CIU. L'acord va ser fàcil, CIU va donar totes les facilitats, les converses van ser fluides, en un ambient de gran amabilitat i franquesa. Feia goig de parlar amb en Toni Solà i en Josep Cullell. No ens va costar arribar a un acord que assegurés una majoria estable per a la propera legislatura.
Tindrem tres regidories de molta feina però en les que ens hi sentirem còmodes treballant, crec que hem fet un bon pacte per a Santa Coloma i espero que doni fruits i que d'aquí a quatre anys puguem dir que hem contribuït a que la gent de Santa Coloma tingui una qualitat de vida més gran que l'actual. Estem il·lusionats per començar a treballar.

Hem aguantat

2011-05-31T09:35:00.002+02:00

Hem aguantat bé el cop. Aquesta frase l'he dit els últims dos dies moltes vegades. A Santa Coloma els socialistes hem mantingut els tres regidors que teníem de les últimes eleccions en un context de retrocés general . És una constant que en unes eleccions tots els partits acabem dient que ens ha anat bé siguin quins siguin els resultats obtinguts. Seré sincer, a l'agrupació ens esperàvem obtenir, al menys, un regidor més. Ara bé, tenint en compte els resultats que els socialistes hem tingut en general, estem satisfets d'haver mantingut els tres regidors.

Penso que les claus d'aquest resultat les hem de trobar en la feina feta a Santa Coloma. El projecte que vam presentar, candidatura, programa i la campanya electoral que crec que va ser intensa, amb una bona acollida del poble a tots els actes públics que vam fer, ha sigut el motiu d'haver fet aquest resultat. Estic convençut que l'actual context polític general, en el que els socialistes hem tingut de gestionar una crisi econòmica duríssima, ha influït molt negativament en el ànims d'una part molt important del nostre electorat potencial. Per això crec que haver-nos mantingut ,en aquestes circumstàncies, en els mateixos resultats d'ara fa quatre anys, té un gran valor.

Per tant, vull fer un agraïment públic a tota la gent de la candidatura I de l'agrupació pel seu compromís, la seva il·lusió i el seu treball. Sense aquesta aportació no hagués sigut possible estendre el nostre projecte pel poble de la manera que ho hem fet. Gràcies al treball intens de tota la nostra gent avui tenim la satisfacció d'haver mantingut la nostra posició a l'Ajuntament.

Pel que fa als resultats electorals a Santa Coloma penso que reflecteixen un sentiment que durant la campanya vam copsar pels carrers del poble. Hi havia un desig de canvi que s'ha fet palès a les urnes. CIU ha perdut un regidor, sent l'únic grup de l'ajuntament que es troba en aquesta circumstància. CIU té sis regidors d'un total de disset, dit d'una altra manera, el nombre de regidors que no són de CIU és quasi el doble dels del partit de l'alcalde.

Quan escric aquestes ratlles encara és molt aviat per poder dir què passarà per formar el nou equip de govern. Del que sí estic segur és que caldran tones de seny, de compromís cap a la nostra ciutat per tal de donar-li el millor dels governs, el més estable, el que reflecteixi més bé quin és el sentiment del poble. Caldrà recollir el sentiment de que cal canviar que el poble va expressar clarament el diumenge de les eleccions. Caldran pactes, sens dubte, ja que ningú té majoria suficient per a governar en solitari. Espero que entre tots sabrem posar-nos en el lloc que Santa Coloma vol. Sigui quina sigui la fórmula que sorgeixi de les negociacions, s'ha de tenir clar que l'objectiu prioritari és governar bé, establement.

Estem negociant.

2011-05-28T20:19:00.002+02:00

La campanya

2011-05-15T11:11:00.001+02:00

Hem arribat a la meitat de la campanya, diumenge que ve és el dia de les eleccions. Reunions, passejades, entrevistes als mitjans de comunicació, un 59 segons, repartides de papers, parlar amb la gent, estar present a les xarxes socials són algunes de les activitats que omplen els dies de campanya. Encara queda l'acte central de demà dilluns, el debat del Punt, la xocolatada de divendres, alguna passejada més i altres coses que aniran sortint.
Tots ja comencem a parlar de quins poden ser els resultats, les travesses ja corren pel poble. Jo no m'atreveixo pas a assegurar-ne cap, però tinc algunes coses al cap que penso que segurament passaran. Primer, ningú tindrà majoria suficient per a governar sol, som set candidatures i això dividirà el vot. Segon, nosaltres millorarem els resultats d'ara fa quatre anys, hi ha tota una sèrie de coses que m'ho fan pensar. Podria ser també que el PP no entrés ja que penso que en Casellas els farà mal i es repartiran el vot tradicional del PP. No tinc clar si la CUP entrarà, penso que sí, tindran el vot jove però no sé si en faran prou amb això. En fi, ja ho veurem, queda una setmana de campanya i encara hi ha molt per fer. A l'Agrupació hi ha molt bon ambient, la moral està molt alta i tots estem segurs que farem un bon resultat. A veure què passarà.

Foto de campanya

2011-05-07T15:10:00.003+02:00

Presentació del programa de govern

2011-05-07T08:47:00.001+02:00

Ahir vam fer la presentació del programa de govern per a Santa Coloma a la biblioteca Joan Vinyoli. Va anar molt bé. Vam parlar en Julio, la Tresa i jo. La sala estava molt plena quan vam acabar molta gent ens va dir que ho havíem fet molt bé. Vàrem repartir els primers exemplars del programa i el vam explicar. Al final jo vaig fer una petita intervenció demanant el vot. Em vaig donar el gust de dir que l'Assumpció Cantalozella, que estava a la sala amb en Quim, havia sigut la millor candidata que havíem tingut mai. Penso fermament que és així. Bé, ja ha començat la campanya, hem d'explicar el programa, tenim quinze dies per endavant per aconseguir un bon resultat a les eleccions. Avui fem una passejada pels carrers, ara és qüestió de no parar.

2011-05-06T08:46:00.000+02:00

El canvi és possible

2011-04-29T12:04:00.001+02:00

L'altre dia uns votants fixes convergents li deien a un membre de la nostra llista que jo no era conegut al poble. No sé, que voleu que us digui, un botiguer, nascut a la casa on visc i treballo, que en la qüestió del negoci he fet coses al llarg dels anys i que, a part de la feina, he participat amb altres activitats, algú o altre m'ha de conèixer. Sense deixar de costat que porto el nom d'una família de Santa Coloma de tota la vida. Però, sobre tot, 44 anys al darrera del taulell alguna cosa deuen haver deixat en la memòria de la gent. Jo crec que sóc una persona molt coneguda al poble.
Fixeu-vos, a les últimes municipals van votar a Santa Coloma 4500 persones, nosaltres vam tenir 800 vots. Millorarem aquests resultats, segur. Posem que fem 1000 vots, en farem més, però deixem-ho en un miler. Això vol dir que 3500 persones no votarien socialista i, per tant, creurien que jo no sóc un bon candidat. Sense comptar la gent que no vota i que deu tenir mala opinió de tots els candidats. Això ens porta a dir que hi ha més opinions en contra meva que no pas a favor. Però això els passa a tots els candidats. A tots. Tots tenim més gent en contra que a favor. Per tant, a tots els que penseu que la candidatura socialista és la bona, us demano que, quan sentiu comentaris poc favorables cap als socialistes, no us desanimeu, és normal i lògic. Les altres candidatures es troben igual.
I, no ho dubteu, farem un bon resultat. El nostre objectiu és bastir una alternativa sòlida a CIU, una alternativa que ens permeti portar a terme les polítiques que li convenen a Santa Coloma i que només amb una majoria socialista serem capaços de realitzar. I això és molt possible aquesta vegada. Ara sí. El canvi és possible, a més de necessari i desitjat. La majoria de les dones i homes del nostre poble estan cansats de tants anys del mateix partit i del mateix alcalde al govern. Sí, el canvi és possible. Ara sí.

Foto de la candidatura

2011-04-24T09:47:00.000+02:00

Sant Jordi 2011

2011-04-23T13:17:00.003+02:00

Presentació de la candidatura. 1ª part

2011-04-21T15:09:00.003+02:00

Què passarà?

2011-04-20T11:20:00.000+02:00

Avui han sortit publicades les llistes per a les eleccions municipals del dia 22 de maig. A Santa Coloma ens presentem set candidatures, una més que ara fa quatre anys. En primer lloc, respecte absolut per a tots els candidats de totes les llistes. El fet de presentar-se a les eleccions és un acte que representa la voluntat de servei cap al poble, independentment de les sigles o les motivacions que hagin provocat les confeccions de les diferents llistes. Els disset regidors que ens asseurem a la sala de plens del proper consistori i totes les persones que hagin format part de les llistes i no estiguin a l'ajuntament participarem d'un objectiu comú: formar el millor dels governs per a Santa Coloma i esforçar-nos tant com puguem per fer la vida dels nostres conciutadans lo més digne i pròspera possible. Aquest, i no cap altre, ha de ser el motor que ha de guiar la nostre feina els propers quatre anys.
El resultat de les eleccions? Sempre és difícil d'endevinar què passarà en unes municipals en les que no es disposa d'enquestes. Jo, en aquests moments, podria assegurar que els socialistes guanyarem quasi amb un cent per cent dels vots. Tothom que ha parlat amb mi em diu que ens votarà, ningú m'ha cridat pel carrer per dir-me: Manel, no comptis pas amb mi que no penso votar-te. I jo estic segur que hi haurà gent que no ens votarà. Sí, és difícil saber què passarà amb exactitud. Ara bé, indicis més o menys fiables basats en la intuïció o provinents d'anàlisis més científics sí que se'n poden tenir. Pel que fa a nosaltres estem portant la iniciativa des de fa mesos, hem sigut la primera llista a presentar-nos, de fet el rumor de que jo em presentava com a alcaldable ja ve de l'octubre de l'any passat. Ja fa mesos que anem passant el nostre butlletí en en el que ja anem preparant la precampanya i la campanya. Hem fet una bona candidatura i el programa de govern arribarà a la gent. Hem preparat una campanya de presència intensiva al carrer i espero que l'acte central de campanya serà un èxit. Farem un molt bon resultat.
Hi havia el dubte de si la situació política general ens podria perjudicar. Podia haver sigut així, però tal i com va fent les coses el govern de la Generalitat potser els pot perjudicar més a CIU que a nosaltres. A poc més d'un mes de les eleccions parlar de fer retallades a tort i a dret en l'ensenyament i la sanitat i parlar de rebaixar els impostos als que tenen més diners és un insult a la gent que està patint aquesta crisi econòmica tant brutal que tenim fa anys. Ja poden anar rectificant tot el que vulguin que ja se'ls ha vist les intencions, que, per altra banda, no han sorprès gaire a ningú. La dreta és la dreta.

Ens ho hem de creure

2011-04-15T08:37:00.002+02:00

Falten tres setmanes pel començament de la campanya electoral i a l'agrupació anem avançant en l'objectiu de presentar un projecte seriós i guanyador a les eleccions del dia 22 de maig. Ahir vam aprovar el programa de govern en el que fa mesos que hi estem treballant. Crec que és un programa realista, que toca de peus a terra i que té molt en compte els temps que estem vivint. Els propers anys no seran temps de grans obres, seran temps d'afrontar la sortida de la crisi, d'enganxar Santa Coloma al tren de la recuperació econòmica. Temps de no perdre el tren del progrés com ha passat altres vegades. Presentarem al poble de Santa Coloma un programa que parla de coses tangibles, del dia a dia de la gent, dels seus problemes i anhels. I els hi donem resposta, d'una manera realista, sense perdre el pols de la societat colomenca, amb propostes factibles i, alhora, valentes. Cal un canvi en la manera d'entendre Santa Coloma i el PSC ho plantegem així en aquest programa de govern que presentarem al poble durant la campanya. Aquest programa no és un document tòpic, amb propostes ambigües, fem propostes que donen resposta als problemes reals de la nostra gent.
Candidatura i programa conformen un paquet que farà de la proposta socialista a Santa Coloma un element clau a l'hora de formar govern. Ara ens cal explicar-ho als quatre vents, hem d'arribar a tota la població colomenca. I sí, no ho dubteu, farem un bon resultat que ens farà decisius a l'hora de formar el proper consistori. El treball sempre té recompensa i nosaltres estem treballant de valent per tal d'oferir un projecte guanyador a Santa Coloma. Però, com diuen en Pere i la Tresa, ens ho hem de creure. Jo ja fa temps que penso que sí és possible. Ara sí.

Bona candidatura

2011-04-09T08:48:00.000+02:00

El fer la candidatura era una de les coses que més em preocupaven quan vaig ser elegit candidat a l'alcaldia. En unes eleccions municipals el pes que tenen les persones que es presenten a l'hora de decidir el vot per part dels electors és molt gran. Quan vam tenir la candidatura acabada vaig pensar que era bona, no només en l'aspecte electoral de la gent que la composen sinó també per la seva capacitat de treball. Amb alguns dels candidats jo ja hi havia tingut ocasió de compartir projectes però n'hi havia que no.
Ara, veient com van transcorrent les diferents feines que fem, estic convençut que vaig encertar plenament. A les reunions es treballa, tothom hi participa i dóna idees, l'ambient és molt bo. La confecció del programa de govern ja està molt avançada i penso que serà un bon programa, sense pretensions ni promeses que no es puguin complir. Tothom hi ha participat i crec que hem copsat les inquietuds de la població.
Hem fet un bon equip de gent entusiasta i preparada que els propers quatre anys donarà molt de joc a l'ajuntament. Si, com m'espero, estem en l'equip de govern, els socialistes farem unes bones regidories en les que s'hi treballarà en la bona direcció. Estic segur que el poble reconeixerà la nostra feina i farem un bon resultat el dia 22 de maig.

La botiga

2011-04-03T06:57:00.000+02:00

Ja he escrit en alguna altra entrada que aquest 2011 és un any de canvis importants a la meva vida. Van arribant esglaonadament i van transformant el meu dia a dia. Primer va ser el presentar-me com a candidat a alcalde a les properes eleccions municipals, ara ha arribat el moment de fer un canvi important a la meva vida laboral. Després de quasi quaranta-quatre anys de fer la mateixa feina, he tancat la botiga. Hi vaig començar a treballar als catorze anys, tot just acabat el batxillerat elemental i fins avui. Ara fa uns onze anys ja la vaig tancar però hi vaig tornar al cap de dos mesos.
El motiu de que plegui no és altre que el cansament després de deu anys de portar-la tot sol. Han sigut deu anys en els quals m'he cuidat dels pares i dels fills. Així que em vaig separar els fills van venir a viure amb mi, vaig ajudar a la meva mare a cuidar al meu pare i ara cuido a la meva mare que té Alzheimer. Han sigut deu anys en els que he estat més estones a dalt a casa que a la botiga. És clar que una persona sola en una carnisseria avui dia no arriba enlloc, si a sobre li toca cuidar a quatre persones més el resultat és que el negoci no funciona. He aguantat deu anys de pujar i baixar escales, intentar mantenir la botiga en les millors condicions però ara ja no podia més. La malaltia de la meva mare m'obliga a estar moltes hores cuidant-la i la situació a la botiga ja era insostenible.
Las qüestió política no ha sigut gens determinant a l'hora de prendre aquesta decisió. El fet de presentar-me a les eleccions és una cosa a part i, en principi, no compto amb res. Si del resultat electoral en surt algun càrrec millor, però en principi no és aquesta la via que contemplo per tirar endavant la família. Ara el que m'importa és llogar la botiga quan més aviat millor per poder viure sense problemes.

L'alcalde enfadat

2011-03-30T12:24:00.002+02:00

Es veu que l'alcalde està enfadat amb mi pel fet d'haver dit en l'entrevista que em va fer El Punt que l'oposició havia tingut raó en algun dels temes de l'ajuntament d'aquesta darrers quatre anys. En primer lloc, sempre he dit que no m'agrada l'estil de CPC, les seves maneres no m'agraden gens i això he tingut ocasió de dir-li a en Josep Ruiz, un dels impulsors de la candidatura. Les acusacions de corrupció que han llençat contra l'ajuntament sense arribar mai a concretar res em sembla una forma pèssima de fer política. Ara bé, en el tema de l'aigua tenen raó. És una bestiesa portar l'aigua de la dessaladora de Blanes quan tenim la canonada del Pasteral a tocar Santa Coloma. CPC ho han plantejat malament donant la culpa a l'ajuntament de Santa Coloma quan la responsabilitat de decidir d'on vindrà l'aigua és de la Generalitat, però en el fons tenen raó: l'aigua és més lògic que vingui del Pasteral.
Tant greu és reconèixer que un grup que està a l'oposició té raó en algun tema? Ningú ho fa tot malament o tot bé. A mi ni l'alcalde ni ningú em farà renunciar dels meus principis. Més si tenim en compte que l'alcalde hi té un problema personal amb els creadors de CPC que són gent de CIU de tota la vida; de fet jo crec que eren o són el nucli dur de CIU a Santa Coloma. A mi els problemes que aquesta gent i l'alcalde puguin tenir no m'importen gens. Però gens.
Ara, el que em sobta és que l'alcalde recrimini a en Pere per aquest tema i que quan la gent de CPC ha llençat denúncies públiques de corrupció que l'afectaven a ell i a altres membres del consistori no hagi dit res. Perquè aquestes insinuacions mal intencionades acaben fent molt de mal i perjudiquen a tothom, a l'ajuntament sobre tot. Aquestes denúncies als diaris, al Ressò i als butlletins de CPC s'haurien d'haver contesta amb duresa i, si calia, portar-los davant del jutge. El que jo pugui dir al Punt té molt poca importància, les denúncies de corrupció infundades sí que en tenen.

La presentació

2011-03-29T17:25:00.001+02:00

Fa uns dies vam presentar la candidatura del PSC de Santa Coloma a les eleccions municipals a la biblioteca Joan Vinyoli. Van venir unes cinquanta persones, les cadires de la sala estaven quasi plenes. Bé, l'acte va començar amb la presentació que va fer en Pere Garcia en combinació d'un power point que van elaborar la Tresa i la Ruth. Va ser emocionant, tant les paraules d'en Pere com les imatges de la presentació, va ser un recull de la meva vida. Emocionant de veritat.
Devia ser per això i pel temps que feia que no participava en un acte d'aquest tipus que en els primers moments de la meva intervenció vaig tenir feina a controlar la veu, tenia por que se'm trenqués. El resultat va ser que al principi em vaig oblidar de dir un parell de coses.
Quan li vaig agafar l'onda, que va ser aviat, la cosa va anar molt bé, em vaig sentir còmode i el discurs brollava fluid. Em van dir que vaig estar molt bé, a mi em va donar la sensació que arribava bé a la gent. Vaig fer un repàs de la meva vida, vaig presentar la candidatura, després un anàlisi dels últims quatre anys que hem governat i vaig donar a conèixer les línies mestres del nostre programa de govern.
Va ser un dia ple d'emocions, de retrobaments i de repte personal per veure si respondria bé al fet de parlar davant d'un auditori. El resultat va ser plenament satisfactori, la gent estava contenta i, en l'aspecte personal, ja he trencat el gel de parlar en públic. Segurament que una part de cosa innata hi deu ser, però també els cursos d'oratòria de l'escola Xavier Soto hi van tenir molt a veure.

La candidatura

2011-03-27T09:42:00.001+02:00

Aquesta és la candidatura socialista de Santa Coloma de Farners a les eleccions municipals del 22 de maig. És una llista amb molta gent que repeteix, gent jove, velles glòries dels millors temps del PSC a Santa Coloma. És una candidatura guanyadora que ens portarà a fer un gran resultat que ens farà decisius a l'hora de formar equip de govern al proper ajuntament.

       Manel Roqueta
   Tresa Garcia
   Julio C. Fidalgo
   Pere Garcia
   Ruth Abuin
   Josep Jofré
   David Díaz
   Jordi Bosch
   Antònia Serrat
   Elena Rodríguez
   Albert Magallón
   Sílvia Cornellà
   Núria Roqueta
   Juli Oca
   Jesús Mora
   Josep Cornellà
   Clara Sala
   Salvador Martí
   Rosa Portela
   Pura Pérez
   Josep Ballell

Entrevista al Punt

2011-03-24T08:59:00.002+01:00

MANEL ROQUETA ALCALDABLE PEL PSC A SANTA COLOMA DE FARNERS

“L'oposició ha tingut raó en alguns temes”

El candidat socialista afirma que es podria produir una sorpresa que els permetria formar govern si obtenen un mínim de cinc regidors

Diu que el pacte amb CiU els ha fet perdre part de la càrrega ideològica d'esquerres

24/03/11 02:00 - SANTA COLOMA DE FARNERS - JOSEP MARIA SEBASTIAN

Canals relacionats

Canal: Entrevistes

Notícies de ...

Santa Coloma de Farners

Manel Roqueta té 57 anys, és carnisser i milita en el PSC des de l'any 1976, tot i que ha estat uns quants anys inactiu políticament. Ara encapçala la llista dels socialistes a Santa Coloma, renovada en els tres primers llocs. Viu en parella i té dos fills.

Governar amb CiU, com ha fet el PSC aquests últims anys, ha estat positiu o negatiu?

Jo diria que hi ha hagut un mig mig. Com a exemple de coses positives, esmentaria el fet que hem ajudat molt per poder tenir la piscina coberta. De negatiu, esmentaria que és molt difícil canviar la dinàmica de CiU, i amb tres regidors se'ns ha posat difícil deixar més empremta.

Creu que hi ha Solà per llarg a Santa Coloma?

Tinc esperances que no sigui així, i estic fermament convençut que des del PSC podem donar la sorpresa i superar els resultats de les eleccions de l'any 2007.

Antoni Solà, com a alcalde de CiU, ha capitalitzat els èxits del treball de govern del PSC?

Pel sol fet de ser alcalde ja vol dir que capitalitza no sols els nostres èxits, sinó tota l'acció del govern ell sol. Nosaltres, però, hem intentat donar tota la informació possible a través del nostre butlletí.

Com valora la feina que ha fet des de l'oposició Colomencs pel Canvi?

Crec que està molt bé fer oposició, i fins i tot crec que tenen raó en molts dels seus plantejaments, com ara el de la captació de l'aigua. Ara bé, crec que han fallat les formes d'una manera que no s'havia vist mai a Santa Coloma. No es pot donar tota la culpa a l'Ajuntament en temes en què la culpa és de la Generalitat, com en el cas de voler imposar la captació d'aigua de la dessalinitzadora de Blanes.

Què han hagut de deixar pel camí en el pacte amb CiU?

Amb el pacte que hem fet és evident que es perd càrrega ideològica. Com en qualsevol pacte, s'estableix un joc de cessions, i en algunes qüestions es guanya i en unes altres es perd. En el fons, però, el que importa és treballar pel poble.

Notícia al Punt

2011-03-20T11:30:00.002+01:00

El PSC vol ser decisiu a Santa Coloma

El cap de llista Manel Roqueta presenta una llista que veu “guanyadora”

Nota un “cansament” pels 32 anys de CiU

20/03/11 02:00 - SANTA COLOMA DE FARNERS - DANI VILÀ

Roqueta en la presentació de la llista socialista per Santa Coloma de Farners ahir a la biblioteca Joan VinyoliFoto: D.V.

Canals relacionats

Canal: Eleccions municipals 2011

Notícies de ...

Santa Coloma de Farners

El cap de llista del PSC per Santa Coloma de Farners, Manel Roqueta, assegura que la formació serà decisiva per formar el nou govern municipal després de les eleccions del 22 de maig. Així ho va assegurar, ahir, Roqueta en la presentació de la llista de persones que l'acompanyaran, que es va fer a la biblioteca Joan Vinyoli. Una candidatura que l'alcaldable veu “com a guanyadora” i va lloar cadascun dels integrants.

Els socialistes opten per situar al capdavant de la candidatura un històric del PSC al municipi, ja que Roqueta va ser un dels fundadors de l'Assemblea Democràtica de Catalunya a Santa Coloma, l'any 1976. Precisament, una altra de les fundadores, Teresa Garcia, serà la numero 2, mentre que en el 3 hi haurà Julio Fidalgo i en el 4, un regidor de l'actual govern, Pere Garcia. En el número 5 s'aposta per la joventut de Ruth Abuin.

Cansament de CiU

Roqueta fa una valoració positiva del fet d'haver entrat al govern amb CiU i ERC, però considera que “amb els tres regidors és complicat canviar coses”. El cap de llista nota un “cansament” a CiU, pels 32 anys governant, i al municipi. A més, creu que “tampoc hi ajuda l'actitud de l'alcalde”. Va situar les polítiques de creació de treball com a eix prioritari per al proper mandat, per reduir el miler de colomencs desocupats. La captació d'aigua, evitar un gran impacte de la MAT i garantir el nou CAP, seran altres actuacions.

Bloc amic

2011-03-12T12:20:00.002+01:00

Et tinc una mica abandonat, bloc amic. Ja ho sé, alguna altra vegada ha passat, quan hi ha alguna cosa que em preocupa o em té molt ocupat tu en pagues les conseqüències. Vull que sàpigues que tinc motius per no cuidar-te més. Aquests són dies de molta feina a l'agrupació, les eleccions ja s'acosten i hi dedico moltes hores. Aquests dies estem acabant de confeccionar la llista, si tot va bé dijous que ve la presentaré a l'agrupació per votar-la. He fet una bona candidatura, farem molts vots, però porta molta feina i sempre has de posar enrere gent que podria anar perfectament a llocs de sortir. I això sap molt greu. Em penso que tothom ho ha entès però a mi m'hauria agradat poder acontentar a tothom. L'ambient a l'agrupació és fantàstic i hi ha moral de victòria.

Per un altre costat estic preparant la presentació de la candidatura que farem dissabte que ve. Segurament que en David em presentarà i després jo faré la presentació. Ho estic preparant a consciència, vull que tot surti bé. És un acte important i vull estar a l'alçada. Sortirà bé, segur. Espero que sabràs perdonar-me, bloc amic,si aquests dies no estic gaire per a tu.

Any 1978, quins records!

2011-03-04T11:51:00.002+01:00

Quina foto! Quins records! Aquesta és una imatge retallada d'un míting que vam fer l'any 1978 al Catalunya de Santa Coloma. Jo vaig parlar de política municipal i ja llavors es deia que jo seria l'alcalde de Santa Coloma. El fet és que després la feina no va deixar presentar-me com a candidat a l'alcaldia, vaig estar en el número cinc de la llista i no vaig entrar a l'ajuntament. Ara ja no hi són ni en Reventós ni en Lluch. Queda el record d'aquell dia tant maco en el que vam anar a sopar tots plegats. Ara em presento a les eleccions com a cap de llista, trenta-dos anys després de les primeres eleccions. I ho faig amb la mateixa il·lusió que tenia llavors només que amb la experiència dels anys viscuts. Il·lusió passada pel filtre de l'experiència, un bon còctel que espero que em doni bons resultats. A la federació de Girona hi ha qui em diu que sóc com un nen. Doncs sí, tot em m'engresca, els fulls informatius, les fotos, els actes que preparem, la llista, el programa de govern. I aquest estat d'ànim el tenim tots a l'agrupació. Ja veureu com farem un bon resultat.

El regal

2011-03-03T08:50:00.000+01:00

Aquest article sortirà al butlletí que passarem a finals d'aquest mes. És un veritable regal que m'emociona.
Ara sí

L’agrupació socialista sempre havíem pensat que en Manel Roqueta podria ser un molt bon alcalde per a Sta. Coloma.
Reunia les qualitats que es necessiten per estar al capdavant d’un consistori: fermesa, capacitat de diàleg, compromís amb la societat, lluitador nat, perseguint sempre el benestar i la igualtat social, tot dins d’un marc catalanista. Però, n’hi faltava una: “S’ho havia de creure”.
Ara, sí! S’ha preparat a consciència assistint a cursets, reunions i tallers on es tractaven i treballaven tot tipus d’ aspectes de la vida municipal.
Ara, sí! Ara creu en ell mateix i ha acceptat.
En el seu escrit de presentació ens donava les gràcies als membres de l’agrupació per haver-lo escollit. A nosaltres? No Manel, gràcies a tu per voler ser el nostre candidat, perquè: Ara, sí que ens creiem que podem arribar a governar amb un molt bon alcalde. Estàs portant les negociacions, per a fer el relleu, de manera exemplar, estàs dirigint l’equip amb decissió, dialogant amb tothom, tal com deia el teu molt admirat Ernest Lluch, i acceptant les crítiques per encara fer-ho millor.
Ara sí, Manel, en aquests moments de crisi, Sta. Coloma necessita de la teva il.lusió i empenta per tirar endavant. I no ho dubtis, a partir de la convicció és possible guanyar aquestes eleccions.

L’Agrupació

La llista

2011-03-01T21:23:00.000+01:00

Em vaig posar com a objectiu tenir la llista de candidats a les municipals el mes de febrer. Doncs bé, ahir en Pere em va confirmar que ja teníem una persona per a un lloc de la llista que feia dies que em preocupava. Amb aquesta nova incorporació la llista queda pràcticament feta a l'espera de que sigui ratificada per l'agrupació. Estic content, la llista serà molt maca, amb gent popular, amb experiència de govern i una llarga trajectòria de militància socialista. Estic segur que agradarà al poble. En unes municipals és decisiu per a obtenir un bon resultat fer una bona candidatura. Si a la llista hi afegim que farem un programa que parlarà de coses concretes, de temes que afecten al poble i que ens hem mogut i ens mourem amb decisió, el resultat ha de ser bo per força. Sí, farem un bon resultat.

Article de la revista de l'ajuntament

2011-02-28T08:51:00.002+01:00

Sortirà amb algunes correccions, però fonamentalment és aquest.

Programa de govern
Aviat farà quatre anys de les darreres eleccions municipals. El resultat d'aquells comicis a Santa Coloma dibuixava un ajuntament en el que cap grup tenia majoria suficient per a governar en solitari malgrat que hi va haver un guanyador clar de les eleccions. De les diferents opcions per a formar equip de govern en va sortir una que representava un grup amb una amplíssima majoria ja que recollia tretze dels disset regidors de l'ajuntament. A l'Agrupació vam valorar altres possibilitats de pacte però, després d'un debat viu i democràtic, la majoria va optar per donar suport al partit que havia guanyat les eleccions i governar amb CIU i ERC. El resultat d'aquest pacte, l'obra de govern dels darrers quatre anys, està reflectit en les pàgines d'aquesta revista.
Aquests dies ja es parla per Santa Coloma de possibilitats de pactes després de les properes eleccions del mes de maig. Un rumor que ja corre és que nosaltres pactarem amb CIU. Bé, és mentida, no hi ha cap pacte fet, ni hi serà amb cap grup abans de les eleccions. Només quan veiem quin ha sigut el resultat de les eleccions decidirem què fem. Qui vulgui perjudicar-nos d'una forma o altre llençant aquests rumors ja pot anar fent que no ens mourem pas ni un mil·límetre de les nostres conviccions.
Del que sí estem segurs és que farem un bon resultat a les eleccions del dia 22 de maig que ens farà decisius a l'hora de formar l'equip de govern del proper ajuntament. I que quan ens seiem amb tots els grups a dialogar per trobar la millor fórmula per dotar a Santa Coloma del govern més eficient la nostra proposta serà clara: el nostre programa, les propostes que hi presentarem seran les nostres condicions a l'hora de negociar. Dit d'una altra manera, pactarem amb qui accepti les propostes prioritàries del nostre programa. No és tan important quines persones governaran, ni quin partit o grup, l'important és aplicar a Santa Coloma les polítiques que ens ajudin a sortir d'aquesta crisi tan profunda que vivim fa anys.
Agrupació socialista de Santa Coloma

Lloros

2011-02-23T19:58:00.001+01:00

Escampar rumors falsos per tal de perjudicar als contraris és un mètode habitual en política. A Santa Coloma hi ha un grup que d'això en fa el seu principal argument. S'inventen una notícia i després ja només es tracta d'anar pels carrers del poble escampant-ho com lloros. La última me l'han dit avui, es veu que van dient que el PSC ja hem pactat amb CIU. És mentida, però ells saben que si la gent pensa això ens pot perjudicar i per això ho fan córrer. No farem cap pacte abans de les eleccions, volem veure els resultats que traurem i després decidirem què fem. Això sí, sempre amb el nostre programa a la mà, que és la manera que es fan els pactes ben fets. No importa tant amb qui sinó el què es pacta. Del que sí estic segur és que, amb lloros o sense, farem un bon resultat que ens farà decisius a l'hora de formar govern a l'ajuntament. I, que quedi ben clar, no repetirem el pacte d'ara fa quatre anys si se'ns proposa en els mateixos termes. Cal un canvi d'alcalde i de majoria de govern si volem que Santa Coloma pugi al tren del progrés. I això només passarà amb un canvi d'alcalde i amb una majoria de progrés a l'ajuntament.

Aigua

2011-02-20T10:37:00.002+01:00

Un tema que corre fa uns dies per Santa Coloma i que serà un dels elements que haurem de discutir durant la campanya electoral de les municipals és el de l'aigua. La cosa és que l'anterior govern de la Generalitat va decidir que Santa Coloma ens haurien de connectar a la dessaladora de Blanes per subministrar aigua al poble quan ja s'havia decidit que ho faríem al Pasteral. El grup de la oposició CPC n'ha fet bandera i el poble està revolucionat amb l'aigua salada. No entraré pas en si la qualitat de l'aigua és millor de pou, del Pasteral o de la dessaladora. Val a dir en primer lloc que la solució més lògica i natural és que l'aigua vingui del Pasteral ja que tenim la canonada que va cap a Barcelona a tocar del poble. Ara bé, sigui quina sigui l'opció que s'acabi triant jo demano que es tingui en compte quin és el gran problema que té Santa Coloma i que no és el de l'aigua. Sigui quina sigui la solució ha de preveure que el cabdal d'aigua que arribi a Santa Coloma sigui suficient per garantir un creixement harmònic i equilibrat de la nostra ciutat. I que, en tot cas, cap empresa que es vulgui establir a casa nostra hagi de marxar cap a altres polígons per manca d'aigua. Aquest és l'element primordial del tema de l'aigua per a mi.

De catalanistes

2011-02-17T23:35:00.002+01:00

Avui al vespre he anat a la biblioteca a veure una conferència amb documental sobre el Tractat dels Pirineus. Després del documental en Miquel Borrell, que som amics des de que anàvem a cals "hermanos", ha fet una interessant conferència. En Miquel ha fet un repàs del que va suposar per a Catalunya el tractat tot fent una anàlisi de quina era la percepció que del seu país tenien els catalans d'aquella època. Ens ha explicat que el concepte de pàtria que tenim ara en aquells temps no existia. Pels catalans del segle XVII la pàtria era quelcom més proper, era la seva terra, el seu entorn. També ens ha dit que en aquells moments la defensa de la terra es confonia amb la defensa dels propis privilegis. I mentre ell explicava tot això amb el seu discurs planer i entenedor jo pensava amb alguns d'aquests catalanistes que moltes vegades ens volen donar lliçons als socialistes i a tots aquells que no pensen com ells. I pensava, i ho crec fermament, que alguns d'aquests repartidors de carnets de catalanitat, si arribés el moment de donar el pas definitiu cap a la independència de Catalunya i tinguessin de renunciar a una part del seu benestar personal, per petita que fos la renúncia, endreçarien el seu amor per a Catalunya en un calaix ben amagat. Només faltaria.

Comentaris

2011-02-15T21:18:00.000+01:00

He demanat als companys de l'agrupació i a gent de molta confiança que qualsevol cosa que sentin a dir de mi me la diguin. Està clar que aquests dies s'està parlant de mi al poble, he sigut el primer candidat a alcalde que s'ha fet públic i la gent comenta coses. És bo saber el que la gent pensa per poder reaccionar a temps i , si cal, contestar si alguna cosa ens pot perjudicar. Ja m'han arribat algunes opinions, alguna d'elles divertida. Un botiguer del poble li va dir a en Pere que no sabia si jo seria un bon candidat ja que un dia va venir a comprar a casa i jo vaig sortir a despatxar-lo cantant. Un regidor de CIU també li va comentar a en Pere que jo estic encallat al 1979 fent referència al meu escrit de presentació del full informatiu en el que tan sols dic que a l'any 1979 em van demanar que em presentés. Ja fa temps una noia em va dir textualment quan jo li vaig dir que em presentava: "Ai que patiràs"! Un altre em va dir:" Ja saps on et fiques"? En aquest sentit m'ho han dit moltes vegades que de problemes no me'n faltaran. Tot això abans de començar la campanya. Ja n'aniré fent d'altres d'aquestes entrades ja que segurament alguns dels comentaris poden ser curiosos.

La Clara

2011-02-13T11:48:00.000+01:00

En Pere Cabarrocas, que va ser alcalde de Quart durant més de vint anys i que si tot va bé ho tornarà a ser aquest any, em va dir l'altre dia a la Federació mentre esperàvem amb en Pere entrevistar-nos amb en Quim Nadal, que el fet de ser candidat a l'alcaldia em comportaria moltes alegries. Doncs bé, l'altre dia en vaig tenir una al anar a demanar a una persona si volia venir a la llista amb mi. No li vaig ni tenir que demanar ja que només de entrar a casa seva ja em va dir que la Maria i la Tresa li ho havien demanat i ella va acceptar. L'emotiva abraçada i el parell de petons van sorgir de forma espontània. La Clara estarà a la meva llista i amb ella incorporem una persona molt estimada i coneguda amb una llarga trajectòria d'activitats al poble. La Clara és una d'aquelles persones que donen prestigi a la llista. A part de la estimació personal que li tinc. El dia que vaig anar a casa seva a parlar amb ella vaig tornar cap a casa a dinar amb la sensació d'haver fet un pas important i amb l'alegria continguda de la feina ben feta. Farem un bon resultat a les eleccions. I no és tan sols un lema.

La vida és bella

2011-02-05T10:15:00.000+01:00

Acabo de penjar al facebook aquesta cançó de la pel·lícula La vida és bella. La melodia és preciosa, la cançó té una lletra d'esperança, però la peli és emprenyadora, molt maca però el tema dels camps de concentració nazis és molt dur i el film acaba malament. Quedem-nos amb la cançó que és molt maca.

La reunió

2011-02-03T23:33:00.000+01:00

Avui hem fet una reunió de l'Agrupació. Aquests dies en fem tot sovint, les eleccions ja s'acosten i hem de deixar tots els temes tancats aviat. Llista, programa, activitats, són les coses que ocupen la reunió. Les reunions no són totes iguals, n'hi ha de divertides, de pesades, d'altres que et dóna la sensació que perds el temps i d'altres que són molt profitoses. La d'avui ha sigut de les de deu. Hem decidit coses molt importants del programa i ens ho hem passat bé. Hi ha hagut un debat molt viu sobre un tema en concret i hem acabat prenguen una decisió molt concreta. I tot això en un ambient distès, amable, de companyonia. Un ambient divertit. M'ho he passat bé, estava còmode, amb la sensació en tot moment de que estàvem treballant en la bona direcció. Fa dies que les reunions funcionen, l'ambient a l'Agrupació és molt bo, la sensació és que estem ben encaminats i que el resultat de les eleccions pot ser bo. Som conscients que estem a Santa Coloma i que ningú ens regalarà res, que si volem que les urnes ens vagin bé ens ho haurem de guanyar pam a pam. Però estem convençuts que els nostres arguments arribaran al poble i això ens fa treballar a gust. Sí, estic segur que tot aquest esforç tindrà un premi el 22 de maig.

Bustiada

2011-02-01T21:55:00.000+01:00

Avui he començat a passar el butlletí en que anunciem la meva candidatura a l'alcaldia de Santa Coloma. Ens hem repartit el poble i jo faig el sector del carrer de Prat, pla del cementiri, Verge Maria, carrer de Dalt i Puig Fortí. M'agrada repartir papers pel poble, malgrat que a vegades em fa mandra. Feia molts anys que no en passava i crec que és una de les coses maques que té la militància al partit. Veus gent, hi parles, t'adones de com estan els carrers, a vegades entrego el butlletí a mà. Militància en estat pur.
Per cert, la part alta del carrer del Prat, el meu, té unes voreres d'uns 50 centímetres i a la de l'esquerra hi ha cinc pals de telèfons al mig que provoquen que sigui molt difícil passar-hi. I tot això tenint en compte que és un carrer que la gent l'utilitza com a sortida del poble cap a l'eix transversal. I fa anys que està així. Ho apuntem?

Una mala notícia

2011-01-30T12:23:00.001+01:00

Segurament que ICV o l'Entesa no faran llista per a les municipals a Santa Coloma. Mala notícia, comptava amb ells per fer el canvi, absolutament necessari, a l'ajuntament de la nostra ciutat. Només amb una visió progressista es podran fer les actuacions que li convenen al nostre poble. No hi ha alternativa, els que han governat Santa Coloma des de l'any 1979 no les saben fer o no les volen fer. I ara, més que mai, és l'hora de fer-les realitat o perdrem un altre tren. I ja són massa els que se'ns han escapat els últims trenta anys.
Sé que l'Entesa està molesta amb nosaltres pel que ha passat a l'ajuntament els darrers quatre anys. Nosaltres hem governat i ells han estat a l'oposició i això genera conflicte. S'han fet coses amb les que l'Entesa hi ha estat en contra. Però ara són uns altres temps, farem una llista renovada i les nostres propostes seran clarament progressistes. Estic convençut que ICV o l'Entesa estarien amb nosaltres per portar-les a terme. Em sap greu que no es presentin i espero que d'aquí a l'hora de presentar llistes s'ho repensin i ens puguem trobar a l'equip de govern per transformar Santa Coloma en una ciutat justa i equilibrada.

Farem un bon resultat

2011-01-28T23:53:00.007+01:00

Que en Solà es torni a presentar no és cap sorpresa, ja fa temps que veig detalls que m'ho fan pensar. El que em fa gràcia de la notícia és quan l'alcalde valora la possibilitat de fer majoria absoluta. No sé si té alguna enquesta o què és el que li fa pensar que la pot aconseguir, els seus motius tindrà. Siguin quins siguin no els comparteixo. Estic segur que CIU es quedarà molt lluny de la majoria absoluta. Potser guanyaran les eleccions, però estic segur que la única manera que tindran de governar serà pactant amb algú. De la mateixa manera penso que nosaltres farem un bon resultat, penso que millorarem molt els tres regidors que vam tenir ara fa quatre anys. I jo sí que tinc arguments per dir-ho. L'agrupació ha treballat durant els quatre anys de legislatura, farem una bona llista, el programa tractarà de coses que afecten a la gent de Santa Coloma i farem una bona campanya. Sé que la meva ciutat no és un lloc on nosaltres tinguem fàcil fer bons resultats, però quan es treballa d'alguna o altre forma s'ha de notar. Sí, farem un bon resultat a les eleccions del mes de maig i crec que, amb una mica de sort, serem decisius a l'hora de formar govern a l'ajuntament de Santa Coloma.

Comencem

2011-01-28T00:08:00.001+01:00

Ja tenim el full informatiu en el que anunciem al poble la meva candidatura a l'alcaldia de Santa Coloma. Fa temps que vaig pensar com hauria de ser i ,quan l'he vist, no m'ha defraudat gens. La foto de portada, malgrat que ha sortit retallada, és molt bona, me la va fer la Núria al balcó de casa.
Bé, això ja ha començat, dimarts passat em van fer les fotos de campanya a la Federació, a Girona, i aquest cap de setmana passarem el full per tot Santa Coloma. Estem treballant a tota màquina en el programa i la llista i ja tenim força clar com ha de ser l'acte central de la campanya. A Girona ens han dit que anem molt avançats en la feina. És veritat, tot i així segurament quan comenci la campanya el mes de maig encara hi haurà detalls que ens faran córrer.
Estic convençut que estem fent una bona feina, la llista serà bona i el programa tindrà consistència, proposarem coses importants. Estic segur que farem un bon resultat a les eleccions. A l'Agrupació hi ha il·lusió i ganes, estem molt units i això crea un ambient de treball molt bo. No tinc cap dubte que si som capaços de connectar amb el poble podrem liderar el canvi a l'ajuntament de Santa Coloma, que, per cert, li fa molta falta.

Pactes

2011-01-23T00:56:00.002+01:00

La setmana que ve passarem per Santa Coloma el butlletí anunciant la meva candidatura a l'alcaldia però ja fa dies que corre pel poble que em presento i ahir ja em van fer "la pregunta". No és la primera persona que m'ho pregunta, ningú m'ha preguntat què farem, quin programa presentarem, sí que m'han preguntat qui estarà a la llista. Però es veu que l'important de veritat és amb qui pactarem. I no m'estranya. Fa quatre anys hi havia una possibilitat de canvi a l'ajuntament ja que CIU no tenia majoria per a governar i molta gent es va quedar decepcionada quan ERC i PSC vam pactar amb CIU i vam fer que el seu candidat fos alcalde quatre anys. El pacte amb CPC era complicat ja que era un grup creat a partir d'una animadversió personal d'uns militants de CIU amb el seu alcalde. El fet és que aquest grup volia canviar en Solà per un altre candidat, no se'n van sortir i la seva reacció va ser muntar una llista d'independents.
Doncs bé, jo no vull que el tema de la campanya giri al voltant dels pactes sinó dels programes. Nosaltres estem treballant en el programa i jo penso que serà prou important el que proposarem al poble com perquè se'n parli i es discuteixi. Sé que el tema dels pactes sortirà i no el defugirem pas, però crec que és més decisiu el què es farà que no pas amb qui es farà.

Article per al Ressò de febrer

2011-01-18T12:56:00.000+01:00

Gràcies per haver-me elegit

M'han quedat gravats a la memòria els viatges a Arles sur Tech, a França, a la comarca del Vallespir, quan amb els meus pares anàvem a visitar a la família que s'havia exiliat després de la guerra civil. Aquells dinars amb l'àvia Isabel i els oncles i cosins tenien, a més a més de l'emoció del retrobament familiar, un ambient de forta càrrega política. La militància republicana de la meva família, la guerra i el posterior exili van marcar profundament el caràcter polític del meu entorn.
Tanmateix quan jo prenc contacte directe amb la realitat política de Catalunya és, curiosament, al Sáhara, al servei militar. Allà, al desert, faig amistat amb un noi barceloní que em posa al dia de l'ambient polític que hi havia a Barcelona. En Martín em va parlar de les Terceres Vies que les forces polítiques catalanes, encara a la clandestinitat, promovien a casa nostra tot preparant l'imminent canvi de règim. Acabat d'arribar a Santa Coloma participo en l'Assemblea Democràtica de Catalunya. Va ser una època fantàstica, d'emocions, de projectes. Recordo la primera conferència política de la democràcia al nostre poble amb Josep Andreu i Abelló que havia sigut Conseller de la Generalitat durant la República i que vaig tenir la sort de que se m'elegís per presentar-la. La van seguir tota una colla de conferències dels partits que abastaven tot l'arc polític en un cinema Fèmina ple de gom a gom.
No vaig tardar gaire a prendre una postura política concreta entrant a militar al PSC(congrés) d'en Joan Reventós i més tard al 1978, amb la unitat socialista catalana, a l'actual PSC. Vaig pensar en aquells moments, i ho segueixo pensant ara, que vivim en una societat que cal reformar profundament per tal de que sigui justa i que la idea que més pot estar al servei d'aquesta transformació és la que defensem els socialistes.
Per tot això m'omple de goig, d'il·lusió, de ganes de treballar per a Santa Coloma, que els companys de l'Agrupació socialista de la nostra ciutat m'hagin elegit com a candidat a alcalde per a les properes eleccions municipals del mes de maig. Amb aquesta elecció m'han donat l'oportunitat de treballar per fer realitat al meu poble els ideals de justícia i progrés que al llarg de la meva vida he cregut que són imprescindibles per aconseguir una societat més justa, més humana. Als companys socialistes de Santa Coloma els ho he agraït però, per molt que ho faci, difícilment els podré explicar el que representa per a mi ser candidat a alcalde pel PSC a Santa Coloma.

La foto

2011-01-11T12:50:00.001+01:00

A final d'aquest mes passarem pel poble el Per a Santa Coloma anunciant la meva candidatura a alcalde. Ahir la Núria em va fer unes fotos al balcó de casa i he triat aquesta per anar a la portada del butlletí. La foto és molt bona, és un bon retrat, té els elements que el fan un bon retrat. El fons lluminós i borrós fan que jo destaqui del conjunt, els arbres de la plaça tenen llum, sembla que hi hagi bombetes enceses. Literalment surto de la foto. És molt bona, la gent la comentarà i vull que al peu de foto hi surti el nom de la Núria. Allò de que una imatge val més que mil paraules es compleix en aquesta foto.

Ciutat sostenible

2011-01-10T12:40:00.001+01:00

Aquest és el decàleg de ciutat sostenible. Santa Coloma no el compleix. Ens queda molt per fer.

1.- Els recursos s'han d'utilitzar d'una manera eficient, sense superar el ritme de renovació dels recursos renovables, substituint progressivament els no renovables.
2.- El funcionament de la ciutat no ha de posar en perill la salut de les persones ni superar la capacitat de càrrega del medi ambient.
3.- La biodiversitat he de ser valorada i protegida.
4.- Es fomenta l'establiment d'una aliança global amb les altres ciutats i pobles, per preservar els sistemes naturals comuns de la terra, com la regulació climàtica i la capa d'ozó, i per eliminar la pobresa.
5.- Tothom ha de tenir accés als bens i serveis bàsics d'habitatge, salut, educació i seguretat.
6.- La ciutat ha de preservar la barreja de funcions fomentant la proximitat i la vida de barri per a que l'accés als serveis urbans no es faci a expenses del medi urbà.
7.- El treball social i el lleure s'han de distribuir equitativament entre totes les persones, homes i dones.
8.- L'equitat en les formes de vida dels ciutadans i ciutadanes s'ha de incrementar.
9.- Tothom ha de tenir accés a un treball remunerat, amb un salari adient i una contractació estable.
10.- L'economia ha de ser diversificada, i la dependència de l'exterior s'ha de reduir. Sempre que sigui possible, les necessitats s'han de satisfer preferentment amb recursos locals.

Any de canvis

2011-01-06T08:26:00.009+01:00

Fa dies que vull fer aquesta entrada però no hi ha maneres. Tinc el cap ocupat en un parell de temes que m'absorbeixen tota la energia i el pobre bloc es queda a la cua de les prioritats. I tampoc és que la cosa sigui tan difícil. Aquest parell de coses són el full informatiu que hem de passar pel poble aquest mes anunciant la meva candidatura a alcalde i una oferta que vull fer a la botiga. I de fet l'entrada va en el mateix sentit, és a dir: parlar dels canvis que aquest any portarà a la meva vida.
Sí, pot ser un any de canvis. Bé, presentar-me a les eleccions serà un canvi més o menys gran en funció dels resultats, malgrat que el sol fet d'haver acceptat encapçalar la llista ja és una novetat important per a mi. He d'admetre que em fa molta il·lusió, d'ençà d'aquell llunyà 1979 en que m'ho van demanar per primera vegada ha passat molt de temps i, ara, quan ja no hi pensava, m'ho han tornat a proposar. Ara la meva situació personal ha canviat i penso que és un bon moment per acceptar la proposta i intentar que el meu partit governi a Santa Coloma. Sóc molt conscient que la cosa no és gens fàcil, el meu poble és un bastió convergent important, però s'ha de provar.
A on sí que puc notar canvis importants a la meva vida és en la feina. Fa quaranta-tres anys que treballo a la carnisseria, en fa deu que hi estic sol, des de que em vaig separar i la veritat és que n'estic una mica cansat. Avui dia una carnisseria s'ha de portar de manera molt diferent de com ho faig jo. Per ser competitiu en aquest negoci cal tenir un obrador potent, que elabori tota classe de productes, des de les bàsiques botifarres o hamburgueses fins a embotits de més complicada elaboració com pot ser el pernil cuit o els curats fins arribar a la cuina. Fa deu anys que a més de estar a la botiga m'he cuidat dels meus pares i els meus fills. Clar, estar per a la botiga i alhora per la casa ha fet que el negoci hagi anat perdent gas. Aguantaré una temporada més, no sé quant, però si em sortís la oportunitat de llogar-la ho aprofitaria. De fet pel poble ja es fa córrer que tanco tot seguit, per això la setmana que ve passaré una oferta casa per casa per contrarestar aquest rumor.
En definitiva, any de canvis, que me'ls espero amb ganes i cap por. Com diu l'amiga del facebook, "avere avere" què passarà.

CNN+ i la Viuda valenciana

2010-12-29T13:07:00.000+01:00

Vull fer una entrada sobre en Ferran Mascarell, però hi vull dedicar una estona. Avui escriuré de dues notícies de mitjans de comunicació, una de molt dolenta i l'altre molt bona. La dolenta és la desaparició del canal de notícies CNN+ que serà substituït per 24 hores de Gran Hermano. Apa aquí! El meu pare diria " lo que va de un convento de monjas a la finca de Don Juan". Perdem una bona cadena, amb un programa magnífic: Hoy de l'Iñaki Gabilondo. Aquesta fusió, venda o el que sigui de Cuatro i Tele 5 portarà una pèrdua de qualitat la la graella televisiva. Sempre ens quedarà internet.
La bona notícia és la recuperació de Estudio 1 per part de la 2 de TVE. Ahir van emetre una comèdia de Lope de Vega, La Viuda valenciana. Espectaculars Aitana Sánchez Gijón i Fran Perea en els papers principals i divertida l'obra amb una posta en escena moderna que connectava amb la sensualitat que desprèn l'obra. A mi em va molt bé ja que últimament no puc anar al teatre.

Gràcies

2010-12-25T20:54:00.001+01:00

Aquest és l'escrit que vaig enviar als militants i simpatitzants de l'Agrupació socialista de Santa Coloma pel fet d'haver-me elegit candidat a l'alcaldia a les eleccions municipals de l'any que ve.

Benvolgudes, benvolguts:

El passat dijous l'agrupació socialista de Santa Coloma em vareu elegir com a candidat a alcalde per al nostre poble a les eleccions municipals del mes de maig de l'any que ve. Gràcies a tothom. Estic molt content. Ha passat molt de temps d'ençà d'aquell 1979 quan se'm va demanar per primera vegada. Llavors les circumstàncies personals em van impedir poder fer realitat encapçalar la llista socialista al nostre poble. Ara sí, ara ho he pogut acceptar i em fa molta il·lusió. Espero saber transmetre-us aquest sentiment per tal de que ens doni força per aconseguir fer un bon resultat a les eleccions de la primavera.

No ho tenim fàcil, el nostre principal adversari és fort a Santa Coloma, han governat sempre i compten amb un electorat fidel com s'ha demostrat a les últimes eleccions autonòmiques. Però el PSC és un gran partit, tenim un ideal que ens fa forts i necessaris i, per tant, presentarem un projecte al poble de Santa Coloma que estic segur que generarà les complicitats que ens faran decisius a l'hora de formar govern al nostre ajuntament. Ara és l'hora de treballar per fer realitat aquest projecte.

Compto amb tots vosaltres per fer possible el canvi a Santa Coloma. Tots som necessaris, cadascun de nosaltres, militants i simpatitzants, podem aportar quelcom que ajudi a sumar esforços. Caldrà parlar de quina Santa Coloma volem, quin model de ciutat volem oferir als nostres conciutadans, preguntar-lis quins són els problemes que els preocupen, què esperen de nosaltres a l'ajuntament. Vénen uns mesos apassionants en els que tots i cadascun de vosaltres en sereu els protagonistes. Farem un gran projecte, no ho dubteu, que ens portarà al govern de Santa Coloma. Aquestes han de ser les eleccions del canvi a Santa Coloma. Moltes gràcies a totes i a tots.

Manel Roqueta

Bones festes

2010-12-25T13:35:00.001+01:00

No és l'escudella de nadal però va bé per fer l'entrada. Ei, bones festes a tothom.

Torticoli

2010-12-20T10:23:00.003+01:00

Avui és dilluns i no he pogut obrir la botiga. Estic fotut. Dissabte a la nit em vaig quedar adormit a la cadira al menjador i em vaig despertar a dos quarts de tres amb un fort dolor al coll. Diumenge, quan em vaig despertar, tenia una torticoli de cavall. M'estic medicant, em poso pomades, bufandes calentes, però el dolor no em passa i he decidit que aquest matí faig festa. I ja parlarem de si a la tarda sóc capaç d'obrir la barraca.
Em sol passar que a la nit em quedo adormit al menjador al davant de l'ordinador o mirant la tele. I els cops de cap son habituals, el que passa que el del dissabte devia ser olímpic i m'ha deixat clavat. Per a mi, quan tothom és a dormir, quedar-me sol al menjador amb les meves coses és un plaer. És l'únic moment del dia en que puc gaudir d'una mica de soledat. Repasso diaris, entro al facebook, al bloc, miro algun programa de tele, penso; en fi, estic una mica per a mi. El problema és que a aquelles hores també estic cansat de tot el dia i la son fa estralls. I aquesta vegada el meu coll n'ha sigut el perjudicat.

Article per a la revista de l'ajuntament

2010-12-16T12:04:00.003+01:00

Ara ve l'hora de la realitat

Ja ha passat el 28 de novembre, els catalans hem votat i hem decidit quin serà el Parlament que regirà la política de Catalunya els propers quatre anys. La decisió del poble català ha sigut clara encarregant a CIU governar, malgrat que no tingui la majoria absoluta. Els socialistes acceptem democràticament el paper d'oposició que ens ha atribuït el poble. Com ha assenyalat Joaquim Nadal no farem la oposició destructiva que fa el PP a Espanya. L'oposició del PSC serà dura, rigorosa, exigent i crítica però constructiva al mateix temps.
Amb tot això, les rebaixes de gener ja han arribat el dotze de desembre. Quan encara no s'ha fet ni tan sols el debat d'investidura, del concert econòmic ara a CIU ja en diuen pacte fiscal i anuncien que si no és segur no lluitaran per tenir-lo. Res de nou ni res que més o menys no fos d'esperar. En Mas sabia perfectament durant la campanya electoral que prometre el concert era enganyar a la gent ja que no cap a la Constitució. Però anava bé per treure vots. Ara és qüestió de rebaixar el to, tornar a la realitat i deixar passar el temps. I començar a escampar culpes per no poder aconseguir les falses promeses de la campanya. En fi, què hi farem. A partir d'ara, ja coneixem la cantarella, tota la culpa és de Madrid.
El que sí és realitat és l'obra dels governs de progrés, que vam explicar durant la campanya i que ara ja no repetirem. El temps, amb tota la seva perspectiva, donarà la mesura exacta de la feina feta pels governs dels Presidents Maragall i Montilla. En aquests moments, amb una crisi econòmica que ho emmascara tot, ha sigut difícil fer arribar al poble la realitat d'una obra de govern sensacional. Però aquesta obra hi és i quedarà per tal de que en gaudim ara i en el futur.
I pel que fa a Santa Coloma, a més a més de la feina feta, volem indicar els projectes que estaven en cartera dels governs d'esquerra i que potenciaven la nostra capitalitat. Són tota una sèrie d'actuacions que estaven pendents, en diferents fases. Ens referim a la variant, al nou CAP, a l'estació de tren, al soterrament o desviació del ramal de la MAT, als nous jutjats o la nova seu del Consell Comarcal. Són uns projectes als que els socialistes de Santa Coloma no hi renunciem i volem que siguin una realitat per a la nostra ciutat.
Agrupació socialista de Santa Coloma de Farners

Article del full d'eleccions

2010-12-12T10:51:00.000+01:00

La parada de la ratafia
Aquest any els socialistes de Santa Coloma no hem estat a la Fira de la Ratafia amb la nostra parada a les mesures. L'alcalde de Santa Coloma ha prohibit, amb un decret d'alcaldia, que els partits polítics participéssim de la festa. La decisió de l'alcalde ve donada pel fet de que aquest any, amb la coincidència del començament de l'inici de la campanya electoral, altres grups polítics havien demanat un lloc a la fira i, segons ell, s'hauria polititzat la festa.
L'expressió polititzat potser és una mica exagerada. Amb tota la colla de parades que s'exposen a la fira, que cinc o sis d'elles siguin de grups polítics probablement haurien passat força desapercebudes. La nostra experiència de tots els anys que fa que hi parem és que la gent va a la fira a passar una bona estona i, al menys en el nostre cas, a fer un tastet de ratafia, provar unes galetes de Santa Coloma, emportar-se'n algun paperet, algun globus, caramels, comprar-nos loteria i fer petar la xerrada una estona, la majoria de les vegades amb temes que no tenen res a veure amb la política. Malgrat això, la gent del PSC de Santa Coloma hem fet un ingent esforç de posar-nos a la pell de l'alcalde i hem arribat a la conclusió que l'entenem una mica. No massa, però una mica sí. La profusió de missatges polítics, alguns de tan mal pair com el concert econòmic que defensa el seu partit, enmig d'una festa eminentment popular i festiva, l'haurien pogut espatllar una mica.
Ara, això sí, nosaltres ens sentim perjudicats amb la decisió de l'alcalde. Aquell raconet de les mesures, al costat d'aquella parada de la mel i dels vailets de l'institut que venen coca pel viatge de fi de curs, ja és com una mica nostre, ens hi sentim bé. I estem segurs que hi ha gent que ja ens hi espera i que aquest any ens hi ha trobat a faltar. Ja són uns quants anys que, amb eleccions o sense, els socialistes de Santa Coloma participem d'aquesta festa tan maca amb la nostra parada. Hem espatllat la fira o hem contribuït a fer-la popular, viva? L'experiència al llarg dels anys ens diu que la nostra presència a la fira ha sigut la d'una parada més. No hi hem fet mítings ni proclames, hem compartit amb la gent dos dies d'alegria, de festa. És per això que els socialistes de Santa Coloma estem enfadats amb l'alcalde per haver-nos prohibit parar la nostra carpa. No massa, però una mica enfadats, sí.

Cal trobar el camí

2010-12-05T00:48:00.007+01:00

En un dels cursos que vaig fer a l'Escola Xavier Soto del PSC un dels companys va dir que en Montilla era massa independentista. Vaig pensar que si per a ell el President era independentista què deuria pensar de la gent d'ERC. Uns quants mesos més tard, en una reunió al Consell Comarcal de la Selva, un militant del partit va explicar que el seu pare, nascut a Iznájar, el poble del President Montilla, va dir que no tornaria a votar-lo perquè havia presidit la manifestació independentista del 10 de juliol. Ja eren dues opinions que anaven en el mateix sentit. I quan sents dos arguments iguals que venen de canals diferents és que hi deu haver molta gent que pensa igual.
Està clar que aquesta és una de les causes que van provocar la nostra derrota a les eleccions del 28N. N'hi ha d'altres, la crisi, el cansanci de la gent amb els governs de progrés entre d'altres. Segur que el pacte amb ERC ha fet que molta gent que no té el sentiment catalanista molt arrelat els ha portat a no votar-nos. No hi fa res que la manifestació del 10 de juliol no fos només independentista, però el tractament dels mitjans de comunicació, per exemple TV3, va fer que la percepció d'una bona part dels catalans fos que efectivament ho era. Per tant, per aquest costat, s'ens van escapar molts milers de vots.
El problema és que per l'altre costat, el de l'electorat més nacionalista, també ens van marxar molts votants. Una noia em va dir durant la campanya electoral que no ens votaria pel fet d'haver passat uns tríptics en català i castellà. I, entre uns i altres, aquells magnífics resultats que obtenim a les generals s'empetiteixen d'una forma alarmant a les autonòmiques. Ja hi estem acostumats però, potser perquè aquesta vegada ha sigut especialment forta la davallada que hem tingut, fa més mal. I a mi això no em fa cap gràcia. Per a mi, entre les generals i les autonòmiques, són prioritàries les segones. Hem de fer un bon resultat a les generals per aconseguir que a Espanya governem els socialistes, però el PSC, com a partit català, té la obligació de guanyar a casa seva. I és precisament aquí, al nostre Parlament, on fem els pitjors resultats. Alguna cosa tenim mal plantejada.
El PSC és un gran partit, amb gent molt preparada i capaç d'analitzar les situacions per complexes que siguin. Tots esperem que ens donin solucions a aquest problema que ens porta a no tenir la suficient força per ser una alternativa de govern per nosaltres mateixos. I, donat el rumb radical que ha pres ERC, fa pensar que serà impossible la reedició d'un altre pacte amb ells. Què hem de fer doncs? Un pacte a la basca amb el PP? Ni pensar-hi. Hem de ser prou potents per ser opció de govern tots sols. Difícil? Ara sí, quasi impossible. Però aquesta és la via. El que sí està clar és que aquest partit és absolutament imprescindible a Catalunya. Sense aquest PSC la justícia social no seria la mateixa.
Sabeu què he pensat moltes vegades? Doncs que si no s'hagués fet la unitat socialista del 78 i ens presentéssim a les eleccions catalanes dos partits socialistes diferenciats, un PSC sense lligams amb el PSOE i amb un to marcadament nacionalista, sense arribar a ser independentista, i la federació catalana del PSOE amb un discurs més centralista, entre tots dos faríem molt més bon resultat que el que fem ara junts. Aquells electors que ara ens deixen pels dos costats, el catalanista i el centralista, llavors trobarien en els dos partits el seu referent. Què vull dir amb això? Que hem de desfer la unitat dels socialistes catalans? De cap manera. Penso que aquell 1978, amb la fusió dels tres col·lectius socialistes que vam fundar l'actual PSC, vam aconseguir crear una de les eines cabdals de la democràcia a casa nostra. Hem de mantenir aquest partit unit pel bé de les classes treballadores catalanes. Ara bé, tot i mantenint aquesta unitat, serem capaços de trobar un discurs que agradi a tothom? Un discurs que ens faci atractius a les autonòmiques a tots aquells que ara se'n van cap a l'abstenció o a d'altres partits. Aquest és el repte per al nostre partit els propers anys.

La ceba

2010-11-27T21:25:00.002+01:00

Es veu que en Mas va plorar ahir en el míting de CIU. Pot ser, no dic pas que no, va ser un fet objectiu. Ara bé, les llàgrimes d'en Tumàs (la mare d'uns amics li diu així) són espontànies, sinceres o es deuen a una estratègia de campanya? Digueu-me mal pensat, però a aquesta alçada de la peli i tenint en compte que ja n'he vist de tots colors, tinc tot el dret del món a dubtar. A més a més, donant per fet que en Tumàs és de la ceba em ve al cap una pregunta. No podria ser que el seu comitè de campanya pensés que posar en escena un candidat sensible, capaç de plorar en públic, els podria aportar una bona colla de vots? I que li posessin a la butxaca de l'americana un tros de ceba? No sé pobre de mi, jo només ho dic. Ara, el que sí sé segur és que si el resultat que s'esperen no es produeix i acaben pactant amb el PP molts dels seus votants acabaran plorant. I aquests ho faran sense ceba.

Carpa a La Rambla

2010-11-21T10:26:00.001+01:00

Continuant amb les accions de la campanya avui hem parat la carpa a La Rambla. El millor dia és el dissabte o el dilluns, pel mercat, avui no passarà tanta gent, però ahir vam anar al míting central de Girona. La parada, lo típic, donar informació, repartir el nostre butlletí, globus, caramels, venem loteria, en fi campanya. Aquesta és la foto que he fet fa una estona. Lo que vaig dir unes entrades abans, per treball no quedarà la cosa. Apa, ara vaig a aixecar a la mare i quan hagi esmorzat me'n tornaré a la carpa fins l'hora de dinar.

Taula rodona

2010-11-17T08:28:00.001+01:00

Dilluns a la tarda Consulta Colomenca, l'entitat que va convocar la consulta independentista l'any passat, va organitzar una taula rodona de partits per parlar de les eleccions. Hi vam intervenir CIU, PSC, ERC i Reagrupament. En la seva primera intervenció En Solà, de CIU, va dir que ell era independentista, per lo qual la cosa va anar de tres independentistes i jo defensant l'estatut i el federalisme. Tot això en un acte convocat per una entitat independentista i amb un públic majoritàriament independentista. Apa aquí! I jo allà aguantant el tipus després d'uns 25 anys de no posar-me a parlar en un acte públic.
El debat va transcórrer amb respecte però amb moments de certa duresa. El de CIU i el de Reagrupament van atacar el govern de Progrés amb dades sobretot econòmiques, el d'esquerra defensava el seu referèndum i jo l'obra feta i el projecte federalista. Quan parlava jo i defensava la impossibilitat de la independència, com crec que així serà, hi havia comentaris i rialletes en un sector del públic. Res que no m'esperés. De fet m'esperava alguna pregunta amb to ofensiu però no hi va ser.
Pel que fa a la meva intervenció n'estic content tenint en compte el temps d'inactivitat i que mai havia fet un debat d'aquest tipus. Estava nerviós, però vaig controlar bé les emocions, que eren grans. Mirant-ho fredament vaig tenir un parell d'errors provocats pels nervis. El que més em sap greu és no haver fet servir l'argument de que CIU digui si pactarà amb el PP. L'important era trencar el gel, començar a preparar-me per l'any que ve, anar agafant confiança i això ho vaig aconseguir. Els companys de l'agrupació em van dir que havia donat una imatge serena, tranquil·la, de seny. Si és així vaig estar en la línia del partit. De totes maneres no podria fer-ho de cap altra manera, jo sóc així.

Campanya a la Fira

2010-11-15T15:24:00.000+01:00

Seguim amb la campanya electoral. Ahir va tocar fer una passejada per la Fira de la Ratafia. Van venir la Pepa Celaya i la Ruth Rosique, alcaldessa de Vidreres, que està en el número 6 de la llista. Aquesta és una de les fotos que vaig fer.

Campanya electoral

2010-11-14T11:21:00.002+01:00

Ha començat la campanya de les eleccions del dia 28. Són uns dies de molta feina. He acabat el butlletí que passarem la setmana que ve, divendres vaig assistir al míting de la foto i demà, ostres demà! intervinc en una taula rodona de partits per parlar sobre les eleccions. Fa molts anys que no parlo en públic, estic content i emocionat de poder-ho fer i estic segur que, malgrat els nervis que tindré segurament, sabré comunicar el que vull dir. Dimarts tenim penjada de plafons a les faroles, avui passejada per la Fira de la Ratafia. No podré anar al míting de Girona perquè el fan dissabte al matí i tinc feina. En fi, a pencar, a veure si som capaços de canviar la tendència que marquen les enquestes.

Tribuna oberta del Ressò de novembre

2010-11-09T08:29:00.000+01:00

Partit dels Socialistes de Catalunya
El canvi real a Santa Coloma
Quan aquest Ressò vegi la llum faltaran pocs dies perquè comenci la campanya de les eleccions del dia 28. En veurem de tots colors: promeses impossibles de complir, projectes inviables que no tenen un altre sentit que tenir un motiu per poder gemegar temps i temps (llegiu el concert econòmic que defensa CIU), propostes oportunistes per pescar uns quants vots en temps de crisi.
Tanmateix les dones i els homes d'aquest país tindrem uns elements sòlids per poder decidir quina opció és la que més ens convé. A més a més de les propostes que es puguin fer, els socialistes podrem presentar al poble català un catàleg de feina feta espectacular. En el Ressò del mes passat ja repassàvem els fets d'arreu de Catalunya. Aquest mes ho fem de Santa Coloma. Fixeu-vos, aquesta ha sigut una part de l'obra de govern dels Presidents Maragall i Montilla a casa nostra:
Construcció de 66 pisos de protecció oficial al carrer Moragues
Construcció de l'escola Castell de Farners
Subvenció per a la piscina coberta
Subvenció per a la Llar d'infants Mainada
Subvenció per a l'auditori
Augment de les línies d'autobusos a Girona i Sils
Arranjament de la carretera vella de Girona
Subvenció per a la Casa de la paraula
Inici de les obres del desdoblament de l'eix transversal
Arranjament de la carretera de Sant Hilari
Subvenció per a la construcció de la biblioteca Joan Vinyoli
Construcció de l'arxiu comarcal
Aquests són els nostres arguments, són fets tangibles, tan reals com ho seran les nostres propostes electorals. Com ha dit el President Montilla: "Presentaré el meus propis compromisos, que seran col·lectius del conjunt del partit, que seran molt concrets i tocaran de peus a terra. Propostes, la majoria d'elles, centrades en combatre la crisi econòmica i seguir modernitzant el nostre país, fugint de les proclames, dels eslògans, de les propostes de dues línies buides i sense contingut d'altres candidats".
Agrupació socialista de Santa Coloma

Entrada sene títol

2010-11-07T00:51:00.002+01:00

En Serrat va escriure una cançó en la que explica que vol fer una cançò per al seu amor i no s'en surt i es distreu amb qualsevol cosa. No és que sigui aquest el meu cas avui. Jo el que vull fer és una entrada al bloc, mantenir-lo al dia, respectar el compromís que vaig prendre amb mi mateix de fer una entrada a la setmana com a mínim. La semblança amb la cançó d'en Serrat és que jo m'he posat davant de l'ordinador sense tenir pensat cap tema. I ara de que parlo? Perquè d'aquí en sortirà alguna cosa o altra, segur. Podria parlar d'un tema personal que aquests dies em té preocupat, però penso que és millor mantenir-lo en l'espai privat. Del Papa? No m'interessa massa. Ni m'agrada ni em desagrada que vingui a Barcelona, m'és ben igual. De política? Això sí que m'agrada però avui no en tinc ganes. I això sí que donaria per escriure estona. De mica en mica la entrada va prenent cos, com el sonet d'en Lope de Vega. Ja està, és tard i tinc son. Entrada feta.

Enginy popular

2010-11-02T07:59:00.001+01:00

Hi ha vegades que l'enginy popular està per sobre dels professionals que es dediquen a la comunicació. Aquesta pancarta penjada en un balcó d'un pis de Barcelona té molta gràcia. No sé si qui la hi va posar està a favor o en contra de la vinguda del Papa a Barcelona, o si està a favor o en contra del pas del TAV pel costat de la Sagrada Família, si és agnòstic, creient, del Barça o l'Espanyol. El que sí és segur és que el seu sentit d l'humor, la seva capacitat d'ironitzar i enllaçar dos temes que han fet moure i mouran rius de tinta, és fantàstica. Aquest es fot del mort i del que el vetlla. M'agrada aquest tipus d'humor, que no és ofensiu, no insulta, però té una ironia que és capaç de carregar-se arguments d'aquells que volen ser transcendentals, definitius. El meu reconeixement cap a aquest barceloní anònim pel seu enginy corrosiu.

Miguel Hernández, 100 anys.

2010-10-30T14:04:00.001+02:00

Amb aquesta foto del seu fill, Miguel Hernández es va inspirar per crear les Nanas de la cebolla. Maleïdes guerres, maleïdes dictadures. Avui fa cent anys que el poeta va nèixer a Orihuela.
">

Dia al Montseny

2010-10-28T14:37:00.000+02:00

Fa uns dies vaig penjar aquesta foto al facebook. En Manel ha estrenat una multi-funció i he decidit que penjaria al bloc i al facebook fotos que guardo fa temps. Aquesta la vaig fer un dia que uns amics vam anar a fer una sortida al Mointseny. L'Enric, en Miquel, en Balta i jo vam anar a passar el dia a la neu. La foto ja té temps, suposo que devíem tenir uns divuit anys.

Condició humana

2010-10-27T17:42:00.001+02:00

Potser perquè no vaig passar del meu batxillerat elemental sempre he tingut en gran consideració a la gent amb carrera universitària o que tinguin algun ofici que els faci destacar com, per exemple, els cuiners d'elit. És una admiració pel que considero de l'esforç d'estudi i treball que comporta arribar a llocs preeminents de la cultura, les arts o d'algun ofici que doni notorietat. Tanmateix, al llarg dels anys, he après a deslligar les virtuts professionals de les humanes de la gent. El temps m'ha ensenyat que, a vegades, les qualitats que una persona té en el seu ofici no estan a l'alçada d'altres que tenen a veure amb la seva manera de ser.
En el primer curs de cuina que vaig fer a l'Escola de Restauració i Hostalatge de Barcelona, el primer dia, el cuiner, panxa gran, grans bigotis, ens va rebre amb un "a jugar"! imitant a Joaquín Prat que aquella temporada presentava El Precio justo a la televisió. Em va sobtar que aquell professor ens rebés amb aquell crit tan allunyat de lo que jo pensava del que tenia que fer un professional que, per a mi, estava molt amunt.
Aquesta setmana l'escriptor Arturo Pérez-Reverte es va despenjar amb unes frases ofensives cap al ministre Miguel Angel Moratinos pel fet que aquest plorés en el moment d'acomiadar-se dels seus companys al deixar el càrrec. Sembla mentida que algú que té el seu èxit escrivint llibres sigui capaç de caure tan baix i insultar i humiliar a una altre persona pel fet de no reprimir els seus sentiments. Ho trobo inconcebible.
Avui ha mort el filòleg i lingüista Joan Solà. Catedràtic, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, autor d'innombrables llibres sobre la nostra llengua, articulista a la premsa, entre d'altres activitats fan d'aquest home una figura eminent de la conservació del català. En canvi, un dia, li vaig sentir a dir una cosa d'aquelles que et fan caure l'ànima als peus. En una entrevista a la ràdio, poc després de les eleccions generals del 2008, va dir que no entenia com la gent va votar tant al PSC amb tots els problemes que hi havia hagut a les vies dels trens al voltant de Barcelona. Està clar que en unes eleccions generals la gent té en compte coses molt més transcendents que les molèsties que puguin ocasionar unes obres que a la fi comportaran un bé per a tothom. La veritat és que em va sobtar que una persona de la seva categoria intel·lectual fes servir un argument tan feble, tan prim com deia ell.

El futur comença ara

2010-10-20T15:35:00.001+02:00

Després de les presentacions d'en Rafel Reixach i en Quim Curbet la Pepa Celaya va dir que "El futur comença ara", el llibre de la Pia Bosch i en Quim Nadal, és una invitació generosa per a tots aquells que vulguin llegir-lo. Va afegir que no és una autocomplaença dels seus autors ni és oportunista ni pretén ser un balanç de govern. La Pepa Celaya va destacar la vàlua política i personal d'en Quim i la Pia.
La Pia Bosch, Diputada al Parlament de Catalunya i candidata a les properes eleccions catalanes, ens va explicar que el llibre vol reflectir un amor actiu dels seus autors per a les comarques gironines i que, quan el van idear, en Quim Nadal i ella, es van proposar ser capaços d'explicar què s'ha fet i què s'ha de fer per al futur. Per tal d'aconseguir un creixement equilibrat va proposar tres grans eixos en els quals ha de girar la solució per al moment delicat que estem travessant: dinamisme econòmic, mantenir la cohesió social i protegir el territori.

Parlant del moment de crisi actual Joaquim Nadal, Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya i cap de llista per Girona per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, després d'assenyalar que és polític en representació del poble, va dir que venim d'una època de riquesa i ara, que estem en temps de crisi, cal que enfoquem el futur per tal de que les comarques gironines tornin a ser líders en creixement i els 750.000 gironins i gironines puguem assegurar el futur pels que venen sense malmetre el que tenim. En Quim ens va parlar de solucions locals per poder obtenir serveis que beneficiïn a molta gent. Ens va donar com exemple la necessitat del pas subterrani a l'estació de Sils per preparar-se per la vinguda dels trens de rodalies que han d'arribar a Girona. Va ressaltar, com a gran obra generadora de riquesa, la reforma de la carretera vella de Girona. Va fer un repàs de la realitat social i econòmica de Santa Coloma ressaltant que per al futur del nostre poble cal comptar amb el territori, Farners, Argimon, la Casa de la Paraula. Va ressaltar la gran tasca que fa la Fundació Riera amb les beques que dóna per estudiar anglès i que aquesta fundació es va avançar al model que defensa la Generalitat de que els estudiants aprenguin tres llengües. Va acabar la seva intervenció puntualitzant que cal crear oportunitats per viure millor.

Endreçar l'ànima

2010-10-17T11:48:00.001+02:00

Aquests són dies de presentacions de llibres. Fa uns dies va venir a la biblioteca la Marina Geli a presentar Endreçar l'ànima. La Marina ens va dir que era un llibre íntim, que va ser escrit a raig, que naixia dels sentiments, que no tenia la vocació de ser polític sinó de mostrar els seus pensaments, les seves emocions, les seves inquietuds i projectes per a Catalunya i, sobretot, per a la seva gent. La conferència ens va mostrar a la Consellera de Salut que ha fet 750.000 Km travessant Catalunya, que coneix bé la seva geografia humana, però, sobretot, ens va mostrar a la Marina dona, propera, compromesa amb la gent. Ens va parlar la dona feminista, lluitadora pels drets de les dones, per la igualtat d'oportunitats. Ens va parlar la Marina metgessa, de la seva experiència quan va dedicar una part de la seva trajectòria professional a combatre la sida, a percebre la mort com una part més de la vida. Ens va dir que no hem de retrocedir davant dels qui volen eixamplar les diferències entre les persones, que cal lluitar per la cohesió social des de la solidaritat. Va alertar sobre el perill de les fractures personals davant de la crisi econòmica, de la importància de ser lliure, del plaer pel coneixement, per les relacions personals.
Va dir que, al davant de la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut, que provoca una escletxa a Catalunya que pot dividir la societat, cal liderar un pacte amb Espanya per refermar el canvi que va produir la transició política que va portar la democràcia. Finalment ens va parlar de l'ampli consens social que cal a Catalunya per avançar, un consens que ha de superar els partits polítics. La Marina va dir que cal fer un gran moviment humanista al voltant de la cultura, la ciència i la tecnologia que generi una nova època d'esplendor a casa nostra.

L'armari

2010-10-12T17:25:00.003+02:00

Quan en Manel va venir a viure amb mi després de separar-me es va instal·lar a l'habitació que havia sigut dels meus pares fins que en les últimes obres una caixa d'escala la va empetitir. Al venir a viure amb nosaltres la Núria, un armari que hi havia a la que és ara la seva habitació li feia nosa i el vam col·locar en un racó del quarto d'en Manel que havia quedat al fer l'escala d'anar a baix. Al cap d'un temps en Manel em va demanar si podríem treure l'armari per posar-hi l'ordinador i la play, però la meva mare ens va dir que li feia falta i no el vam poder treure.
En Manel ha començat a estudiar un curs pont per poder accedir a un grau superior i s'ha comprat una multifunció i un portàtil nou. Ara la meva mare ja no ha posat impediments a treure l'armari i l'hem posat al corredor de les habitacions.
Un armari rober en un corredor fa lleig, fa nosa, emprenya, fins i tot comporta el perill d'ensopegar-hi una nit que busques el lavabo. Un armari al corredor representa un sacrifici, petit però sacrifici, per a tota la família. Tots, ens agradi o no, ens haurem d'acostumar a viure amb aquella nosa allà al mig. S'hi pot viure, però emprenya.
Però ara en Manel té el seu petit espai per estudiar. Aquesta petita comunitat que és aquesta família haurà de sacrificar una mica la seva comoditat per tal de que un dels seus membres pugui fer realitat el seu objectiu d'estudiar i preparar-se.

Mi idea de Europa

2010-10-10T11:37:00.000+02:00

Comentàvem amb la Maite Melich i en Josep Ballell que en Felipe González està per sobre de tots els polítics de la seva època de governant. I ara ho segueix estant. La seva capacitat de comunicar les seves idees, la seva experiència de govern, la manera de dir les coses ( a Barcelona ens va fer riure més d'una vegada), la capacitat d'anàlisi i el seu profund sentiment democràtic fan d'ell un polític únic. Dijous passat, a la LLotja de Mar a Barcelona, entrevistat per la Gemma Nierga, ens va presentar el seu llibre Mi idea de Europa. La Sala de Contractacions estava plena de gent, autoritats, el President de la Generalitat, consellers, diputats, l'alcalde de Barcelona i molta gent omplíem el magnífic saló de la Llotja. No faré ara una explicació del que va dir, per això millor us remeto a la crònica del Periodico, només vull penjar al bloc una de les fotos que vaig fer de l'acte en la que es pot comprovar quin era el meu punt de vista del conferenciant.

Enllaços

2010-10-05T12:43:00.000+02:00

De blocs n'hi ha a milions; blocs interessants, no tants. Fer un seguiment d'uns quants blocs dels que s'en treuen idees, arguments, pensaments o bones estones llegint-los és un dels plaers que la xarxa ens dóna. La barra lateral d'aquest meu humil bloc n'està plena d'aquests blocs dels quals en trec bons moments de lectura. Però, a més a més, hi ha dies, hi ha entrades, que estan per sobre de la mitjana, que tenen alguna cosa especial que les fa superiors a les altres. Avui dono els enllaços de dues amb les que hi he gaudit. Una ja fa dies que la va publicar la Rosa Peroy, vaig riure molt amb aquest LL.U.R.S.. L'altre l'ha penjat avui mateix la Misia al seu Quédate a dormir. Són dues mostres de bona literatura.

Carta al Ressò

2010-10-01T21:35:00.000+02:00

Aquesta carta me la publica el Ressò d'aquest mes. Responc a en Roger Vilà que el mes passat en la seva secció del Ressò deia que no hi ha federalistes, de fet va fer un comentari molt divertit dient que hi deuen haver més carlistes que federalistes. També dubtava de la catalanitat del PSC. Bé, aquesta és la resposta que li faig.

Roger, sí que n'hi ha
Manel Roqueta

Benvolgut Roger, en el Ressò del mes passat dubtaves del catalanisme del PSC. El PSC és catalanista, plenament catalanista. Intenta ser tan objectiu com la teva adscripció política et permeti, mira-t'ho imparcialment, desapassionadament; analitza el nostre discurs i sobretot els fets, la pràctica del PSC, i veuràs que la trajectòria dels socialistes catalans és impecablement catalanista. I federalista.
I mira, ara que surt el tema, si els busques bé de federalistes en trobaràs una bona colla. Observa l'últim Baròmetre d'Opinió Política de la Generalitat i veuràs que, quan als catalans se'ls pregunta com volen que sigui la relació de Catalunya amb Espanya, un 33% diu que vol un estat autonòmic, un 31% diu que un estat federal, un 24% vol la independència de Catalunya, i un 5% que Catalunya sigui una regió d'Espanya. Aquesta és la realitat.
Saps què passa Roger? que el discurs federalista no és impactant. Parlar de que el federalisme és empatia, pacte, solidaritat compatible amb la discrepància, com li vaig sentir dir al catedràtic gallec Ramón Máiz a Barcelona, semblen uns jocs florals per a mainada comparat amb la simplicitat i la potència del discurs: Espanya no ens entén?, doncs marxem-ne. El que passa és que la solució federal és la única viable, ara per ara, per donar una sortida possible a la demanda de més autogovern per a Catalunya. I no dic que sigui fàcil ni ràpid, però és la única.
Els socialistes no ens equivoquem Roger, som catalanistes i realistes, per això ara volem tot l'Estatut i evolucionar gradualment, amb fermesa, però alhora en democràcia i seguretat, cap a un horitzó d'un estat federal.

Medalla olímpica

2010-09-30T19:11:00.004+02:00

El 18 del mes que ve aquest bloc farà dos anys. Quan el vaig començar no tenia pas gens clar si continuaria o no. Bé, aquí estem i aquest mes de setembre he fet 12 entrades i he pensat que em mereixia una medalla olímpica, de l'olimpíada de Barcelona és clar, pel rècord que he fet. Un dia la Rosa Peroy em va dir que el meu bloc era polític; i té raó, la primera intenció quan el vaig crear va ser preparar-lo per quan vingui l'hora de treballar a fons per a les eleccions municipals de l'any que ve, malgrat que parlo d'altres temes. Llavors serà l'hora de donar-li publicitat a Santa Coloma i tractar bàsicament temes locals, sense deixar de costat qualsevol altre cosa que m'interessi. La veritat és que m'hi passo moltes estones al bloc, cuidant-lo, posant-li noves aplicacions (a que la del rellotge és guapa!), llegint els blocs que tinc a la barra lateral. És com un petit vici diari. Fins i tot alguna de les entrades que faig m'acaben agradant, com la de la Sofia i la Mansfield. Però com he dit abans aquesta cosa esdevindrà important de veritat a partir del gener de l'any que ve quan ens posarem en marxa a tope per a les municipals. Au va que això s'està posant interessant de veritat.

No era enveja, segur

2010-09-29T14:39:00.004+02:00

A vegades les fotos enganyen, una dècima de segon més aviat o més tard i el sentit de la imatge canvia. Un rostre que en la foto està trist o pensatiu al cap d'un segon pot ser una cara riallera. No passa sempre, però passa. Dic això perquè la cara d'Ella mirant els pits d'una espectacular Jane Mansfield potser no fa justícia als sentiments que la Sofia tenia en aquells moments. Potser el fotògraf va ensopegar per sort, quan va prémer el botó de la càmera, el moment en que la vista d'Ella passava per sobre de la magnífica humanitat de l'actriu americana. Jo n'estic segur més que res perquè Ella no tenia res que envejar-li a la Mansfield. O és que uns grams o uns centímetres quadrats de més poden fer que una dona sigui més desitjable que una altra? O millor actriu? No, segur que no.
No, segur que la mirada de la Loren no era d'enveja, la foto enganya. Jo estic segur que a la Jane li va caure alguna engruna de pa de l'àpat que compartien o hi tenia alguna bestiola, inofensiva això sí, com una formigueta o un mosquit pervers. O potser des del seu privilegiat punt de vista Ella li veia el sostenidor que l'americana havia volgut dissimular. No sé, pobre de mi, jo no puc saber què mirava la Sofia però de lo que sí n'estic segur és que no era una mirada envejosa o de rancor. En el pit de la Sofia Loren, Ella, no hi caben aquests sentiments mundans. I mira que n'hi caben de coses.

Barraques austeres

2010-09-25T21:41:00.002+02:00

A Santa Coloma estem de festa major. Aquest any , com a altres llocs, una mica més austera que altres anys. Són temps difícils, els ingressos han minvat i les despeses han de seguir el mateix ritme. En Manel, el meu fill, avui em deia que les barraques d'aquest any són més fluixes que altres vegades, que s'hi troba a faltar algun grup de primera línia. Jo li he dit que hi ha pocs diners i que és normal que es passi amb grups més modestos. Però jo mateix no m'he quedat tranquil amb l'explicació que li he donat a en Manel quan m'he recordat d'una noticia que fa uns mesos publicava el Punt. Vaig fer una entrada parlant d'aquesta notícia i en la que ja deixava clar que no em semblava bé la reducció d'impostos. I ho segueixo pensant. Vull posar un exemple, comptant que Santa Coloma tingui uns 4.000 habitatges que paguen IBI, a 4'5 euros d'estalvi per la gloriosa baixada d'impostos ens dóna una quantitat d'uns 18.000 euros. Torno a dir que a mi estalviar-me menys de cinc euros en un any en impostos no em soluciona res, ni a mi ni a ningú. Ara bé, els 18.000 euros que l'ajuntament ha deixat d'ingressar, no haurien pogut servir per contractar algun grup dels bons per a les barraques? Podríem trobar altres destinacions a aquests diners, però ja que estem avui de festa em ve al cap lo de les barraques. Que no, que sortir al diari queda molt mono però no és manera de fer les coses.

Está usted hecha una jovenzuela

2010-09-21T17:23:00.001+02:00

Cada mig any porto a la meva mare a Santa Caterina a l'U.V.A.M.I.D on la tracten de l'Alzheimer. Són dues visites en dies diferents, un dia la veu l'equip de psicòlegs i l'altre dia el de neuròlegs. Ahir teníem hora amb la psicòloga. Primer entra ella i després jo. Les preguntes sempre són les mateixes i giren al voltant de com la malaltia la afecta a ella i al seu cuidador principal que sóc jo. Ahir, mentre ella estava a la consulta i jo m'esperava a la sala també hi havia un home, més o menys, de la meva edat. Al cap d'una estona va sortir una senyora gran, potser de la edat de la meva mare, i ell va entrar a la consulta mentre ella s'esperava a la sala. Ell no va tardar massa a sortir-ne, jo hi estic més, i, quan se n'anaven, al passar pel meu costat, ella li va preguntar què li havia dit el psicòleg i ell, segurament fill seu, li va dir "que está usted hecha una jovenzuela". Em va fer molta gràcia.
Més tard, quan tornàvem amb cotxe cap a Santa Coloma, la meva mare em va fer la mateixa pregunta que aquella senyora i, naturalment, la resposta va tenir el mateix to. Jo li vaig dir que l'havien trobat molt bé, que la memòria li fallava una mica però, tenint en compte els seus 87 anys, que estava molt bé. La meva mare no té un Alzheimer complicat, de fet una de les seves frases favorites és "que maca és la vida". Fa uns dies li vaig sentir dir a un neuròleg especialitzat en aquesta malaltia que quan es declara en persones d'edat molt avançada normalment té un curs més favorable que quan ho fa en gent més jove. Hi ha moments que fins i tot la meva mare és divertida amb la seves sortides. Tanmateix hi han moments complicats, però són escassos.
Pel que fa a cuidar-los aquell home d'ahir a la consulta va ensenyar perfectament quin és el camí. Paciència, tranquil·litat, un tracte amable i anar adaptant-se als canvis que la malaltia va provocant en el pacient. Com he dit abans no sempre és fàcil tenint en compte que, al menys en el meu cas, tinc altres obligacions. Però amb una mica d'ajuda es pot fer bé i s'aconsegueix que el malalt estigui en unes condicions dignes.

2010-09-19T12:40:00.003+02:00

">
Per a ell, que era un tio collonut.

Article de la revista de l'ajuntament

2010-09-14T08:44:00.001+02:00

Ara Catalunya, ara l'Estatut

El socialistes catalans diem que la lluita pel socialisme i per la llibertat nacional de Catalunya són objectius inseparables del nostre projecte. Corren temps difícils per a l'assoliment d'aquests dos objectius. Per un costat patim la crisi econòmica més gran des de fa dècades, per l'altre el Tribunal Constitucional ha dictat sentència sobre el recurs presentat pel PP contra l'Estatut. La crisi porta als governs de tot Europa a prendre mesures que d'una forma o altre retallen l'estat del benestar i la sentència del TC ha declarat inconstitucional una part de l'Estatut votat pels parlaments català i espanyol i referendat pel poble català. Malgrat tiuot, malgrat les passes enrere que es puguin fer en el camí, l'assoliment d'una societat justa i donar una solució al desitj del poble català d'autogovernar-se seguiran sent els pilars fonamentals del pensament del PSC.
La crisi seguirà el seu curs, tardarem més o menys però ens en sortirem, com sempre ha passat, fins que arribi la propera. El 1973 va ser el petroli, ara ha sigut el daltabaix del sistema financer a nivell mundial que a Espanya l'ha agreujat la bombolla immobiliària; i la propera? El detonant ves a saber quin serà, però les conseqüències seran les mateixes de sempre: milions de persones sense feina mentre els de sempre, els poderosos, els que amb un rumor als diaris són capaços de fer anar de bòlit qualsevol estat per tal de poder especular es faran més rics encara. Mentrestant les petites i mitjanes empreses s'ofeguen per la manca de crèdit i milions de treballadors perden la feina. Que injust, que bèstia que és tot això. Cal controlar aquests grans trusts especuladors, es pot fer, però cal fer-ho des de la socialdemocràcia. S'ha de posar límits a l'afany depredador d'aquest sistema econòmic.
Pel que fa a l'Estatut caldrà veure fins on arriba a fer mal en la seva aplicació la sentència. Sigui com sigui hi ha un aspecte que sí que ja està clar: la sentència diu que el preàmbul, en el que hi consta de forma explícita el terme nació per denominar Catalunya, no té cap valor jurídic. I que!, és que avui Catalunya ja no és una nació? Es que per que ho diguin el PP i un TC caducat s'han esborrat la nostra història, la nostra llengua, els nostres símbols? Es que algú es pensa que per culpa d'una sentència, per legal que sigui, deixarem d'exigir els nostres drets nacionals? Venim de molt lluny i arribarem molt lluny, el camí serà llarg, segur que amb pedres grans que voldran entorpir l'inexorable trànsit cap a la llibertat nacional de Catalunya, però en democràcia ningú ens podrà fer callar.
Aquesta sentència de cap manera entorpirà la nostra ferma voluntat d'anar més enllà en el nostre autogovern. Podrem retrocedir, podrem renunciar temporalment a algun dels preceptes de l'Estatut, però ningú, ningú podrà esborrar la nostra història ni la nostra voluntat de forjar el nostre futur. La història de Catalunya d'ença del 1714 ha estat plena d'ensopegades, de derrotes, de retrocessos, però cap d'aquestes adversitats han pogut esborrar el pensament catalanista que hem aprés de transmetre de pares a fills. La sentència del TC no és res més que un altre entrebanc en el camí.
Ara és l'hora dels catalanistes, del signe que siguem, és l'hora de defensar l'Estatut, de plantar cara als que es pensen que poden jugar amb els sentiments d'un poble. Les diferències ara s'han de deixar de costat, ja ens barallarem quan vinguin les eleccions i que guanyi el que el poble vulgui. Ara és l'hora de Catalunya i l'Estatut.
Manel Roqueta

La senyera beneïda

2010-09-12T11:58:00.001+02:00

La senyera que està al balcó de casa és la que vaig portar a beneir a la mani del 10 de juliol. La sensació que es va donar, augmentada pels mitjans de comunicació amb TV3 al capdavant, va ser que la manifestació havia sigut independentista. Els que érem allà sabem que això no és veritat, érem més els que portàvem la senyera que els que portaven estelada. Avui, passejant-me per Santa Coloma he vist força estelades al balcó, hi havia més senyeres i lo que predominava eren els balcons sense banderes.
No m'agrada agafar com a referència la consulta que es va fer a Santa Coloma sobre la independència de Catalunya, però, en tot cas, els sí no van arribar al 20% de l'electorat potencial. El que passa és que el col·lectiu independentista està molt actiu i això dóna la sensació que és majoritari. Com deia en alguna altra entrada el missatge independentista és molt més potent per la seva simplicitat que el dels que defensem l'Estatut, però caldrà que intentem sintetitzar el nostre, fer-lo potent també per tal de que arribi amb claredat a la majoria de la població catalana que està en sintonia amb els nostres plantejaments.

Jesucrist

2010-09-10T11:01:00.001+02:00

Una vegada el meu pare em va preguntar, més que una pregunta era com un clam de desesperació, si jo era Jesucrist o què. No sé de què devíem estar parlant, quin comentari devia fer jo que ocasionés aquella sortida que denotava una certa desesperació en ell. És curiós que només recordi la seva exclamació. Penso que en aquells moments jo devia estar passant la meva etapa hippy, no tinc clar que l'hagi abandonat del tot, i devia dir alguna cosa farcida d'amor i floretes que en boca d'un botiguer potser no acabava de quadrar-li al meu pare.
Alguna cosa m'ha quedat d'aquella època, sortosament, penso. I m'agradaria que aquella màxima hippy de "fes l'amor i no la guerra" estigués present en la pràctica de la lluita política en la que estic posat. Estic segur que ho aconseguiré. Tinc molt clar quins són els meus rivals polítics i també tinc clar que a vegades tenen poques manies a l'hora d'atacar al PSC. També he deixat clar mitjançant escrits al Ressò o al nostre full que quan els he de contestar ho faig amb tota la duresa de que sóc capaç. Tanmateix estic segur que sabré delimitar perfectament la lluita política de les relacions personals, sé que sóc capaç de discrepar amb rotunditat amb algú a qui li tinc una estimació personal i seguir-li mantenint la relació d'amistat malgrat la batussa política.

Homenatge

2010-09-09T11:43:00.000+02:00

Va aquest video com un homenatge a tots els Roberts i les Francescas.
">

2010-09-05T12:10:00.000+02:00

">És en italià però en Fellini ho explica tant bé que s'entén tot; en tot cas lo del barret va de que el fill gran va anar al cine i es va pixar al barret d'un espectador que li fa pagar el barret al pare. Aquesta escena és una veritable meravella. El pare està genial.

Pacte

2010-09-02T11:03:00.002+02:00

Ahir, a la reunió de l'agrupació vam tenir un debat interessant sobre què és el federalisme i com s'hauria d'aplicar a Espanya. Tothom va dir-hi la seva, segurament que d'aquella reunió n'haurien sortit tants projectes d'estat federal com persones hi érem. Jo vaig dir, com exemple, que en el meu ideal d'estat federal Catalunya hauria de tenir seleccions esportives pròpies. Algú em va dir, amb tots els respectes, que allò era una xorrada, un altre que allò era impossible, que ja era la independència. Bé, Escòcia no és independent i té seleccions esportives. I aquí és on està el moll de l'os de la qüestió: federalisme és pacte com s'explica a infofederal .net. El meu pare sempre deia que "pactes rompen lleis". Cada estat federal aplica la seva pròpia forma de relacionar-se depenent de la seva estructura, història, situació social i política. El dia que el puguem aconseguir, que penso que encara és llunyà, l'estat federal espanyol, sigui república o monarquia, serà tal i com vulguem els ciutadans d'aquest país. Lo de les seleccions esportives és una anècdota o no, però seria tot un símbol del pacte.

Vilopriu 2010

2010-09-01T08:31:00.000+02:00

He anat dues vegades, l'any passat i aquest, a la trobada que Nou Cicle organitza des de fa uns deu anys a Vilopriu a finals del mes d'agost. És interessant, per lo que té de tret de sortida del nou curs polític, per ser el primer acte important després de les vacances i pels convidats que Nou Cicle porta al poblet empordanès. L'ambient és càlid, no només per la calor que hi fa donada l'època de l'any, sinó per la forma en que es produeix la trobada: l'ampli jardí de la casa de la família De Puig, els parlaments dels polítics, el sopar i les xerrades espontànies que es produeixen fan que sigui una vetllada agradable.

De les intervencions en vull destacar dues, la del President de la Generalitat, José Montilla i la del President del PSE i ex primer ministre de Dinamarca Poul Rasmussen. El President Montilla va fer un repàs de la ingent obra que s'ha fet durant els dos governs de progrés a la Generalitat, primer el del President Maragall i després el d'ell mateix. Va definir amb precisió el model d'estat que volem els socialistes catalans, el federalisme, dient que és una necessitat mútua de l'estat i de Catalunya de posar-lo en marxa i que és la única sortida viable per a Espanya. I, finalment, va encoratjar a tota la gent del PSC a treballar amb il·lusió per tombar els mals resultats que ens auguren les enquestes.
Poul Rasmussen, magnífic orador, va començar el seu parlament duent-nos, a través d'una metàfora en la que es va servir de la paret vella i les finestres noves que tenia al darrera, a la necessitat de conservar els principis del socialisme adaptant-los als nous temps. Va dir que el principal partit que s'oposa al socialisme és el del sofà, el de l'apatia i el desencís, però que les 415 persones que en aquell moment estàvem en aquell acte demostràvem que hi ha ganes i possibilitats de lluitar contra la indiferència. Va apuntar la necessitat de controlar els mercats i de que les transaccions financeres que ara circulen lliurement paguin impostos. Va dir que només amb un 0'05% sobre tots aquests moviments especulatius Europa podria disposar d'uns 200 mil milions d'euros a l'any. Recollint les paraules del discurs del President de la Generalitat va dir que ara es feia una idea de lo que és Catalunya i que tot lo que sigui descentralització i augment d'autogovern és favorable per als ciutadans. Va explicar, com a exemple, que a Dinamarca cada ajuntament té autonomia per fixar els impostos. Els parlaments van acabar amb una nova intervenció el President Montilla i seguidament va arribar l'hora del sopar i de les múltiples converses que es generen de forma espontània.

Tribuna Oberta del Ressò de setembre

2010-08-28T10:51:00.000+02:00

L'Emili i en Quim

El President de la Generalitat, José Montilla, li ha proposat a en Joaquim Nadal que encapçali la llista electoral per a la circumscripció de Girona per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. A en Quim Nadal l'avala l'experiència dels seus anys d'alcalde de Girona i el seu treball al capdavant de les Conselleries de Presidència i de Política Territorial i Obres Públiques del Govern de la Generalitat. Si a la seva activitat política l'hi afegim la seva trajectòria professional com a historiador i la seva tasca docent a diferents universitats es pot assegurar que en Quim és un bon candidat per a les comarques gironines.
Tanmateix hi ha moments, petits detalls, en la vida de les persones que ens acaben de configurar quina és la seva manera de ser, són petites escletxes per les quals se'ls veu l'ànima. Són ràfegues de llum que il·luminen allò que el tràfec diari no ens deixa veure. Fa uns dies va morir l'Emili Caula, que va ser regidor del grup popular a l'Ajuntament de Girona quan en Quim Nadal n'era l'alcalde. En un article al Diari de Girona (que té penjat al seu bloc a l'arxiu d'agost www.joaquimnadal.cat) en Quim Nadal recordava la figura de l'Emili i la seva relació durant el anys que van coincidir al consistori gironí i l'amistat que en va quedar després. Val la pena llegir-lo, és un exercici que neteja la brutícia que sovint envolta la política, és una ventada d'aire fresc que reconforta i fa més propers a la gent que es dediquen a administrar els bens públics. Jo no coneixia a l'Emili, sí a en Quim, però us puc assegurar que ara me'ls sento a tots dos més propers, ara formen part del meu ideal de lo que ha de ser la política: un servei públic adreçat a fer més digna la vida dels ciutadans.
En un ambient en el que massa vegades estem acostumats a veure com en el debat polític es fa servir la mentida, l'insult, el transmetre pels carrers i les cantonades falsedats de fets sobre el rival polític que mai s'acaben demostrant, s'agraeix aquest article d'en Quim, serè, mesurat, que mostra admiració cap al rival polític i estimació cap a l'amic que ens ha deixat. Diu molt de tots dos personatges, de la capacitat d'assolir l'acord, de treballar pel bé comú per sobre de les diferències ideològiques, que en el seu cas eren grans. Però no insalvables quan el que estava en joc era el benestar dels gironins i les gironines. Això és política en majúscules: la capacitat d'arribar a l'acord des de la discrepància.
Sí, en Joaquim Nadal és un molt bon candidat per les nostres comarques, per la seva preparació política i professional, però, també i sobretot, pels valors humans i democràtics que transpira l'article que dedica a l'Emili Caula, que ben segur els compartien. Pel seu compromís amb Girona cadascú des del seu lloc, pel respecte cap a l'adversari, per la seva dedicació i el fer de les normes democràtiques el vehicle per millorar la vida de la gent.

Manel Roqueta

El sucre

2010-08-21T12:59:00.001+02:00

En un dels cursos que vaig fer a l'Escola Xavier Soto del PSC, en un exercici, uns companys van assenyalar la sinceritat com una virtut meva. Un dia, a la botiga, li vaig explicar a una clienta que a segons quins embotits s'hi afegeix sucre. Normalment, als embotits i pernils que contenen nitrificants s'hi posa sucre per afavorir el treball del nitrat; ara no faré una entrada sobre additius alimentaris, no va d'això la cosa i tampoc ho sabria fer. La cosa va de ser sincer i de les seves conseqüències. Passa ara que cada vegada que la clienta em demana pernil salat em diu que li doni d'aquell que no té sucre. Clar, els altres clients que hi ha a la botiga en aquell moment em miren amb cara de no entendre res i em pregunten què és això del sucre i els embotits. A vegades he pensat que potser hauria sigut millor no haver-li explicat a la clienta lo del sucre, però em penso que hi pot haver-hi un problema mèdic pel mig. Tot i que la quantitat que s'hi posa és molt petita jo vaig pensar, quan m'ho va preguntar, que era millor que li digués. És necessari sempre explicar-ho tot?

Fent feina

2010-08-17T00:27:00.000+02:00

Ja està, l'article del Ressò ja està entregat. Ara acabo de venir de passejar a la Quiara, hem escoltat una sardana (algun dia n'he de ballar una, fa uns quaranta anys que no ho faig) i ara, abans d'anar a dormir, penjaré aquesta entrada. Aquesta setmana treballaré amb l'escrit que passarem pel poble per la Diada i la setmana que ve deixaré acabat el full d'abans de les eleccions. En l'entrada del volei vaig dir que no em quedaria cap recança per no haver treballat prou per a les eleccions al Parlament. Ens queda contactar amb una serie d'electors potencials, farem campanya, lo que el partit ens demani. El resultat està en mans de la gent.

Article d'en Quim Nadal

2010-08-13T21:06:00.001+02:00

Tinc de temps fins el diumenge per entregar la Tribuna oberta del Ressò del mes que ve. He tingut dos mesos per preparar-la però, com cada mes, ho faré els últims dies i amb presses. Després en queixaré de la Núria. Bé, no tenia tema, hem de parlar de les eleccions autonòmiques, això queda clar, de les municipals ja ho farem més tard. Ara toquen les del Parlament i no em sortia cap tema original, fins avui que passejant-me pel bloc d'en Quim Nadal li he llegit un article que va publicar al Diari de Girona sobre l'Emili Caula que va morir fa pocs dies. En Quim va coincidir amb l'Emili a l'Ajuntament de Girona quan era alcalde i l'Emili formava part del grup popular. Doncs bé, aquí està l'enllaç a l'article, val la pena llegir-lo, és com una ventada d'aire fresc en un ambient massa vegades enrarit en la política.

La recança

2010-08-09T12:32:00.006+02:00

L'equip de volei de l'IES de Santa Coloma, que vàrem organitzar l'Ignasi Llort i jo a l'Escola Sant Salvador d'Horta, vàrem anar a disputar la fase final del campionat de Catalunya a Salou després d'haver guanyat la fase provincial a Castelló d'Empúries. Aquell any, el 1996, hi havia retallada pressupostària a la Generalitat (osti tu de què em sona això) i no es va fer una lligueta tots contra tots i a nosaltres, a la segona ronda, ens va tocar l'Aula, un equip de Barcelona amb fama de guanyar sempre. Bé, el fet és que vam passar la primera ronda guanyant a l'equip de Lleida però a la segona l'Aula ens va guanyar i no vam tenir la possibilitat de disputar la final. Vam acabar tercers però sempre m'han quedat dues recances. La primera és que si la retallada pressupostària no hagués impedit fer la lligueta, com a mínim el segon lloc era nostre. Les nenes de Santa Coloma eren molt millors que l'equip de Barcelona província amb el que no vam tenir la possibilitat de jugar-hi; les haguèssim guanyat segur. La segona recança és que, malgrat que l'Aula tenia més experiència, no era pas millor equip que nosaltres i he pensat moltes vegades que jo podia haver fet alguna cosa més per intentar guanyar-les. L'Ignasi em va dir una vegada que hi ha partits que no es poden guanyar, potser aquell n'era un, però m'ha quedat allò de si hagués dit, si hagués fet, si hagués sabut motivar més bé a les nenes... Malgrat els anys passats hi penso molt sovint.

Doncs sí, la cosa acabarà de política. Ho tenim difícil a les pròximes eleccions catalanes, totes les enquestes ens donen perdedors a una bona distància de CIU. Però puc assegurar que no em quedarà cap recança, faré tot lo que estigui a les meves mans perquè Santa Coloma voti socialista. Cap recança.

Una d'en Serrat

2010-08-07T22:43:00.001+02:00

M'he fet un embolic, volia penjar aquesta cançó d'en Serrat al bloc i l'he posada al facebook. Bé aquí està aquest himne fantàstic a l'amistat entre dos nois que la vida els separa una colla d'anys i al final es retroben on ho van deixar.
">

Ella

2010-07-30T08:27:00.000+02:00

Després de dies d'entrades denses, de contingut polític, passional i ideològic, avui en faré una de refrescant. Bé, refrescant refrescant fins a un cert punt. No ho he amagat mai que la Sofia Loren és una de les meves icones sexuals, de fet seria La Icona, Ella. Doncs avui li vull retre un homenatge, un humil, sentit, calorós, i amb una bona dosi de babes, homenatge. La veritat és que no és casualitat, en Manel Mas, diputat, al qual li segueixo el bloc, va fer fa uns dies una entrada relativa al Tour per tal de refrescar la cosa una mica. No ho va aconseguir, però l'intent va ser honest.Després les nenes del Quédate a dormir van fer una entrada a la que hi vaig fer un comentari en el que jo ja deixava clar la meva debilitat per la italiana. Les nenes del bloc em van entendre i ja la volen fer presidenta del club dels empotradors, com anomenen elles als nois amb pinta de ser unes bèsties sexuals.

Doncs entre en Mas i la Be em van fer venir ganes de parlar d'Ella, la number one de totes les femelles que es fan i es desfan. Sinó mireu-vos-la a la foto que hi enganxo, que en podria haver trobat d'altres, però aquesta em sembla que és on està més espectacular. Visca la Loren.

Llarga vida als toros

2010-07-28T08:33:00.002+02:00

Espero que avui el Parlament doni el seu sí a la ILP sobre la abolició del toros a Catalunya. És una barbaritat fer patir així a un animal i penso que és bo que es prohibeixin les corridas de toros. No vull entrar en cap altre debat que no sigui el de la tortura que s'infligeix a la bèstia. Ni drets dels espectadors, ni debat identitari, ni indemnitzacions ni res, eliminar el patiment d'uns animals, aquest és l'únic argument que penso que val. Per tant, quan escric aquesta entrada encara no ha començat el ple del Parlament, espero que els diputats del PSC estiguin a la alçada de les circumstàncies i s'aprobi l'abolició.

Dissabte roig

2010-07-24T12:31:00.003+02:00

Un altre dissabte roig, van una foto i en Raimon amb l'Inici de càntic al temple.

A que val la pena!

2010-07-23T08:38:00.000+02:00

Hi ha moments a la vida que, malgrat ser petits en la seva intensitat mesurada en temps, valen per tots els esforços que et suposa criar els fills. He pres una determinació que ja fa temps que venia madurant i que ara pot haver arribat el moment de tirar-la endavant. Estudiaré una carrera, ciències polítiques per ser més exacte. Aquest any em matriculo a la UNED al curs de més de 45 anys i, si tot va bé, l'any que ve faré polítiques. Fa molts anys que tinc la recança d'haver deixat els estudis i ara pot ser el moment de treure'm aquesta espina. A veure si seré capaç perquè hi ha tota una sèrie de complicacions en el camí que ho poden fer difícil.
Bé, doncs el moment de que parlava al començament de l'entrada es va donar l'altre dia quan li vaig explicar a la Núria la meva decisió. Com era d'esperar, no tan sols la va aprovar, sinó que li va fer molta il·lusió. I quan jo li expressava els meus dubtes sobre la manera de finançar-me els estudis, que per altra costat no és que siguin excessivament cars, em va dir que estigués tranquil que d'algun lloc o altre sortirien. Curiós, vaig pensar, ara que ella fa poc que ha acabat la carrera que en part li vaig ajudar a pagar jo, ara que ella té una feina estable m'ofereix el seu ajut per tal de que jo pugui estudiar. No em direu que no val la pena viure aquest moment. És emocionant de veritat.

El Lema

2010-07-18T09:37:00.003+02:00

Per a aquesta entrada dubtava en posar-hi una foto de la mani o dels Diàlegs pel federalisme. Sembla contradictori dubtar entre un acte en el que no érem més de cent persones o un esdeveniment multitudinari, però hi ha un aspecte en el fons que penso que fa que tinguin un punt de contacte.
La manifestació del dissabte passat no era independentista, era unitària per protestar contra la sentència del TC, això està clar. En canvi l'únic crit que se sentia era per la independència. Els grups independentistes s'havien organitzat bé, havien fet una cosa que els altres no vam fer: organitzar-nos, establir consignes, lemes , pancartes, cants. I, probablement érem tants els que defensàvem una cosa com l'altre, però a nosaltres no se'ns sentia. Malgrat tot penso que no és tan sols una qüestió d'organització, el lema independentista, per la seva simplicitat i senzillesa arriba amb força a la gent: Espanya no ens entén i ens agredeix?, doncs la única solució és marxar i anar sols, així serem lliures i, sobretot, més rics. Avui, parlar d'entendre'ns amb qui ens retalla l'Estatut, de pactar-hi per anar més enllà de l'Estatut, sembla una contradicció pròpia de qui no entén, no vol o no sap entendre, quina és la situació política espanyola. Quin lema li posaríem a això? Difícil, oi?

Parlar de que el federalisme és pacte, empatia, solidaritat compatible amb la discrepància, semblen uns jocs florals de mainada si ho comparem amb la idea independentista. Malgrat això crec que lo que es va dir als Diàlegs pel federalisme és la única solució que té ara Catalunya per construir el seu futur. Com va dir la Carme Valls-Llobet, Espanya serà federal o no serà, i, per tant, serà federal. Com es va dir allà, el federalisme és un procés, l'autonomisme no existeix, el socialisme ha de ser federalista i , potser, l'únic entrebanc que el PSOE troba per defensar activament el federalisme és que té por del PP, de que se li imputi la dissolució de l'Estat. Quin ha de ser el nostre lema?: explicar sense complexos que el federalisme és la única opció viable, avui per avui, en la que Catalunya podrà desenvolupar plenament la seva personalitat nacional. I això és una feinada que en tenim per temps. Per tant companys, paciència i som-hi.

L'Avi

2010-07-14T08:36:00.002+02:00

Tinc pendents dues entrades de dos esdeveniments diferents però que em temo que m'acabaran portant allà mateix: què som, d'on venim i cap on anem, sobretot això, cap a on punyefles anem. Però les entrades aquestes, per tal de que tinguin una sortida digna, o sigui que em vegi en cor de publicar-les sense envermellir, me les hauré de treballar una miqueta. Mentrestant, avui, penjaré aquesta foto del monument a Francesc Macià que està a Plaça Catalunya de Barcelona i que vaig fer quan tornava dimecres de la setmana passada dels Diàlegs pel federalisme que es van fer al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i en els que hi havia el President Montilla, en Ferran Mascarell, la presidenta de Ciutadans pel Canvi i dos catedràtics de Madrid i Galícia.
Doncs bé, m'agrada ensenyar el monument perquè és una mica meu. Bé, ja sé que és patrimoni de tots els catalans i catalanes, però vull dir que jo vaig ajudar a finançar-lo. Fa anys el diari Avui va organitzar una col·lecta popular per tal de construir el monument i a casa meva, recordo que al llistat de l'Avui hi figurava "família Roqueta", hi vam participar. Bé, doncs això, em fa gràcia ensenyar el monument de l'Avi.

Una foto maca

2010-07-11T01:18:00.000+02:00

Acabo d'arribar a casa després de participar a la manifestació de Barcelona en protesta per la sentència del TC contra l'Estatut. Ha sigut emocionant, cansat, perquè hem estat molta estona parats, però ha valgut la pena aportar aquest esforç per fer sentir la veu de Catalunya contra la sentència. Faré una altra entrada més endavant, però ara ja és tard i penjaré aquesta foto, que m'agrada molt, d'aquest vailet que dorm sobre el muscle del seu pare. Segur que estava molt cansat d'esperar i ell ho ha tingut fàcil, el braç del pare suposo que també ha acabat adormit.

La determinació

2010-07-06T11:19:00.001+02:00

Bloc amic, he pres una determinació, no és que sigui d'allò més transcendental, però determinació al cap i a la fi. Tu ets un bloc de contingut bàsicament polític com diu l'amiga Rosa, de fet el motiu principal pel qual et vaig parir és polític. A part de que m'agrada escriure coses (anava a dir planes, però tu no en tens, en fi) en el teu cuerpo serrano, l'objectiu principal pel qual et vaig crear és escampar als quatre vents el que jo penso pel que fa a la política i que quan arribin els moments en que aquesta escampamenta sigui vital et tingui ben engrassadet i a punt. Però quan et llegeixo a vegades penso que em puc fer pesat, que em repeteixo molt, penso que tanta política pugui cansar a qui et llegeixi. Per tant avui he pres la determinació de tenir un catàleg d'entrades més variat. Una altra amiga diu que els homes tenim tres grans temes de conversa, el futbol, el sexe i la política. A vegades penso que no li falta raó. Bé, de futbol ja n'he parlat a vegades, de sexe no, això ho deixarem per altres blocs, no fos cas que ens hi féssim mal i de política sí que en parlo. De què parlaré doncs? no sé, ja ho veurem, però he de fer l'esforç d'eixamplar els meus temes i escriure més. No han de ser temes dels que en podríem dir importants, poden ser coses quotidianes a les quals els puc treure punta. Bé a veure si sóc capaç de fer-ho.

Tribuna oberta del Ressò de juliol-agost

2010-07-03T00:36:00.000+02:00

Decència, quina decència?

"El dirigent convergent va cap on bufa el vent", amb aquestes paraules Miquel Iceta definia amb irònica precisió tota la ideologia de CIU. Nosaltres hi afegim que hi van acompanyats de la seva inseparable bíblia, la calculadora. Sinó fixeu-vos en aquesta mostra magnífica amb que CIU ens regalava en el Ressò del mes passat.
Avisen els de CIU als independentistes decents que l'únic obstacle per a la independència de Catalunya és el PSC. En primer lloc, si per a CIU hi ha independentistes decents, n'hi ha que no ho siguin? Els decents són els que segueixen el dictat convergent i els altres són uns independentistes que no són bons catalans? Quins són per a CIU els independentistes de dubtosa decència? No volem pas erigir-nos en defensors de la causa independentista, no ens toca pas a nosaltres fer-ho, però és que és el de sempre: CIU segueix decidint qui és bon català i qui no. Quan es donaran compte els de CIU que això ja està passat de moda, que ja no se'ls creu ningú.
I als independentistes que de bona fe voten a CIU els voldriem fer un parell d'apreciacions. Primera, és molt probable, en el cas de que CIU governi, que el seu vot vagi a parar directament al PP. CIU ja hi va governar els últims darrers anys de la seva etapa de govern i, pel que sembla, en Mas ho ha advertit reiteradament, ho tornaria a fer. Segona, cal preguntar-li a CIU fins on arriba el seu independentisme. Si us mireu amb deteniment l'últim CEO de la Generalitat, veureu que quan se li pregunta a la gent que va votar CIU a les últimes eleccions autonòmiques com volen que sigui Espanya, un 69'7% diu que una comunitat autònoma, estat federal o regió d'Espanya, mentre que els que volen una Catalunya independent són un 26'6%. En aquest punt la calculadora pren la iniciativa i el missatge convergent, com diu l'Iceta, és torna vaporós, fugisser. En tot cas si la independència és la seva finalitat que ho diguin obertament.
I el PSC no és obstacle de cap opció que faci de la democràcia el seu vehicle. Respectem totes les opcions i creiem que totes són decents sempre i quant respectin la llibertat i la democràcia. El que passa és que el PSC no és independentista, és federalista. Nosaltres tenim un missatge clar i net, sense trampes ni calculadores: som federalistes. Ho som per tradició i per convenciment, perquè creiem que és la millor solució per donar un encaix factible de Catalunya amb Espanya en un estat federal, modern i europeu. I això no exclou de cap manera que tinguem un respecte absolut per als qui pensen que la millor solució per a Catalunya és la independència, de fet fa prop de 7 anys que estem governant a Catalunya amb un partit que fa de la independència la seva principal raó de ser.

El comentari que no és

2010-06-27T09:16:00.008+02:00

Ahir vaig fer un comentari a una entrada d'un dels blocs que llegeixo habitualment i que tinc a la barra lateral del meu bloc. És un bloc de fotografia, d'un fotògraf professional, que té uns bons continguts, que no sé com el vaig trobar fa temps, em va agradar i el vaig adjuntar. El fet és que el meu comentari no s'ha publicat. I em sap greu. Era un comentari respectuós que feia referència a un detall sense importància d'una de les fotografies que aquell dia havia penjat l'autor del bloc i que a mi em va semblar simpàtic. Era un comentari del tot intranscendent, però que remarcava un aspecte curiós de la foto.

De bon segur que per a l'autor del bloc el fet de rebutjar un comentari d'algú que no coneix és una acció sense importància, més si tenim en compte que és un bloc amb un alt nombre de seguidors i que de comentaris no n'hi falten. Però per algú com jo que gestiono un bloc amb una audiència molt baixa, de moment, i que agraeixo moltíssim l'esforç de qui perd uns minuts a col·laborar-hi, em sap greu que es rebutgi un comentari meu i ho considero com un cert desaire. Estic contentíssim de l'intercanvi d'opinions que ha provocat la meva anterior entrada, de fet és la primera vegada que passa al meu bloc i per això, potser, em sobta més que no s'hagi publicat el meu comentari. De totes maneres (xocolates Lloveres com deia l'anunci del paleolític), mira feia dies que no escrivia un rodolí, no patiré cap trauma del que no me'n recuperi ràpidament. De fet em penso que ja l'he superat.

I perquè el periodista no ha acceptat el meu comentari? No sé, potser no li agrada la meva filiació política? o el fet de que no ens coneguem provoca el seu rebutj? o considera que el comentari, per la seva intranscendència, no té cabuda al seu bloc? hi havia alguna falta d'ortografia gravíssima? potser les meves inexpertes i patosetes mans no el van enviar? (osti tu aquesta sí que seria grossa). En fin, un gat i un xin (mira un altre), que ja està bé de donar-li voltes. Ara no sé si fer lo d'en Regu, el quefa de la Núria, o sigui, xic-xac, l'elimino de la barra lateral. Veurem.