Governarem?

No li vull treure mèrits a Françoise Hollande, ha guanyat bé, s'ho ha treballat i fa anys que està en política lluitant. També vull dir com a militant socialista que n'estic molt content de la seva victòria que crec que era absolutament necessària per donar una nova orientació a la gestió de la crisi. Avui  ja són moltes les veus que clamen contra aquestes polítiques d'austeritat que ens estan imposant. Deia que no li vull treure mèrits, però penso que una bona part de l'origen de la victòria de l'Hollande està en el fet de què estava a l'oposició. Probablement si hagués gestionat la crisi hauria pres mesures impopulars que l'haurien desgastat i que haurien fet que gent que ara li ha donat suport no l'hagués votat. Ha sigut una constant en els darrers temps veure com els governs perdien les eleccions que guanyaven els qui estaven a l'oposició. I és lògic.
A Gran Bretanya mig any després de les últimes eleccions les enquestes donaven que els conservadors no guanyarien. Les últimes enquestes diuen que el PP ara ja no guanyaria amb els mateixos vots. I les eleccions fa ben poc que es van celebrar. La gent està emprenyada i no compren perquè ha de pagar la disbauxa que va generar la cobdícia i la mala gestió de bancs, immobiliàries i governs.
Però vet aquí que hi ha alguna excepció, potser hauria de dir una excepció. A Catalunya la última enquesta que s'ha conegut fa uns mesos deia que el govern de la Generalitat mantenia les posicions que li van donar les eleccions i que el principal partit de l'oposició, el PSC, perdia diputats. El món al revés. I mira que les polítiques que el govern català està portant a terme no tenen res de populars. I doncs què està passant? Tan malament ho fem els socialistes catalans a l'oposició? Jo crec que no, estem fent una oposició d'un partit responsable, que volem tornar a governar. Llavors què passa?
L'argument de què totes les retallades que s'han de fer ara són conseqüència de la mala gestió dels governs anteriors funciona però té un recorregut limitat. Tanmateix a casa nostra hi ha un altre argument que jo crec que és decisiu en el comportament de l'electorat. Donar la culpa a Madrid de tot el que ens passa als catalans té un ampli ressò a Catalunya. I motius n'hi ha sempre per queixar-se del tracte que Catalunya rep d'España, des de temes concrets com els dels peatges fins a qüestions estructurals com ho és el dèficit fiscal. És fàcil explicar que tots els problemes que patim els catalans tenen el seu origen en el fet de formar part d'un estat que ens roba, hi ha moltíssima gent receptiva a aquest missatge. Aquest fil argumental ens porta indefectiblement a acceptar que tan sols hi ha una solució als problemes econòmics de Catalunya: separar-nos d'España. El com s'ha de fer això és el de menys, tan si és factible o impossible cada vegada hi ha més catalans que fan seva aquesta reivindicació.
Aquest és el fonament dels problemes dels socialistes catalans. Defensem una opció, el federalisme, que costa molt d'explicar, malgrat que jo crec que és la única viable per aconseguir més autogovern ara per ara. No hem trobat la frase que sintetitzi el nostre projecte, aquella frase que arriba bé a la gent, que t'identifica amb el teu ideari. La nostra relació amb el PSOE és l'altre punt de fricció amb l'electorat català. Fa temps que em faig i faig la pregunta de si serem capaços de tornar a governar a Catalunya. No ho tenim  fàcil.

Nunca digas no puedo más

Qui no ha passat un mal moment a la seva vida? Una temporada d'aquelles en que penses que res té sentit i que l'única sortida és l'abandó de la lluita, la fugida, la derrota. Són moments de profunda tristesa, de desconcert, de no trobar ni un sol element que t'enganxi a la vida. Es pateix, et trobes sol, malgrat que amb tota seguretat tenim gent al nostre costat que ens estima, però se'ns fa difícil reconèixer que estem acompanyats.
I sempre hi ha elements, per amagats i petits que siguin, que donen sentit a la nostra existència. Sempre hi ha un motiu, almenys un, per enfrontar-se cada matí al dia, per plantar-li cara a l'adversitat. El primer de tots, els fills, educar-los, ajudar-los a créixer, acompanyar-los en els moments bons i els dolents, veure com progressen i arriben a bon port. Per ells sols val la pena lluitar i viure. Però n'hi ha d'altres, la família, la parella, el desig de progressar professionalment, el tirar endavant algun projecte arraconat.
I segur que en algun racó recòndit del planeta hi ha algun amic, potser perdut a la selva amazònica o a la sabana africana, disposat a compartir unes paraules amables, a fer de l'empatia el vehicle d'unió en la distància que ens ajudi a passar el mal tràngol. Un amic d'aquells que mai et falla, que t'estima tant si hi ha boira com si fa sol.
Vagi aquest poema magnífic d'en Goytisolo cantat per en Paco Ibáñez i especialment aquesta estrofa com a mostra del que he dit.
Nunca te entregues ni te apartes
junto al camino, nunca digas
no puedo más y aquí me quedo.

Tornem-hi

Plantilla nova, vida nova. Santornemi que no ha estat res. Nova època de bloc, m'imposo una entrada a la setmana com a mínim. No és la primera vegada que prenc una decisió semblant. L'altre dia  fent un repàs del que havia escrit des de que vaig començar el bloc em vaig donar compte que hi ha hagut temporades que l'he treballat molt i que, independentment de la seva qualitat, hi havia molt de contingut. Doncs apa, continuarem, parlaré de tot el que em passi pel meu cap atabalat sempre i quan sigui publicable, vull dir que no faci el préssec des del meu punt de vista. Fins i tot algun vers hi penjarem. Apa.

Consell de Poble

No sempre és fàcil complir amb les promeses que es fan en un programa electoral, quan et trobes amb la realitat alguna de les propostes que sobre el paper eren factibles esdevenen de difícil realització. És per això que quan l'acció de govern et permet posar en pràctica algun dels punts del programa la satisfacció és gran. Aquest és el cas del Consell de Poble que aquests dies l'hem començat a posar en marxa i que, si tot compleix el calendari previst, estarà en funcionament quan comenci el nou curs polític, a l'estiu. Recordo quan estàvem confeccionant el programa de govern, quan en Julio C. Fidalgo va fer la proposta d'incloure-hi el Consell de Poble, ens va semblar a tots una magnífica proposta.

Després, quan vaig ser regidor de Participació Ciutadana vaig pensar que era necessari dotar a Santa Coloma d'un òrgan de participació estable, que fos el que generés d'una forma autònoma elements de participació i, al mateix temps, que fos també l'organisme de referència que l'ajuntament tingués per encomanar-li temes d'interès. Aquest òrgan no existeix en aquests moments i he de dir que l'he trobat a faltar. Amb l'acord de l'equip de govern de començar el  procés per  crear el Consell de Poble omplirem aquest buit.

No sé quina forma ni composició tindrà el Consell, això es decidirà en un procés participatiu en el que intervindran diferents agents. Un serà l'empresa de consultoria política Neòpolis a la que se li ha encarregat la feina de gestionar tot el procés. També hi intervindran altres regidories com la de barris i entitats del poble. Els treballs de la confecció del consell han de durar uns sis mesos i, per tant, el mes de juliol Santa Coloma ja gaudirà d'aquest òrgan indispensable per tal de que la participació ciutadana sigui un fet d'una manera estable i de qualitat. És molt important que sigui així per tal de no provocar frustració i que la participació sigui efectiva.

Carnestoltes

Arriba Carnestoltes, aquest és el cartell que ho anuncia. La programació és semblant a la de l'any passat, hi hem incorporat l'enterrament de la sardina i hem canviat la dotació dels premis de la rua. Espero que el temps hi posi de la seva part una bona dosi d'alegria i sol i que l'organització vagi bé. És el meu primer carnaval com a regidor de festes i això em provoca un neguit, potser exagerat, esperant que no hi hagi cap error.
Com en totes les festes de l'any l'objectiu és estalviar diners respecte amb els anys passats intentant mantenir la qualitat de la festa. No és fàcil aconseguir-ho i en alguna festa caldrà eliminar alguna activitat, però l'estalvi en festes és absolutament necessari.

Seguirem

No tinc intenció de tancar aquest bloc. Ho dic perquè fa mesos que el tinc molt abandonat, des de les eleccions municipals hi he fet molt poques entrades.  La veritat és que no tinc clar quina orientació li vull donar, però del que sí n'estic segur és de que no el vull tancat. No vull que sigui exclusivament polític malgrat que la política hi tindrà el seu espai, però a partir d'ara voldria que tot hi tingués lloc. De fet fins ara ja havia sigut així. No sé, ja veurem per on tira la cosa, però repeteixo que vull mantenir-lo viu malgrat que sé que l'audiència que tinc és molt petita,  però això no em preocupa massa.

Som forts

Foto del míting central del PSC a les eleccions del 20N. Érem molta gent, som un partit fort que, malgrat que les enquestes diuen que anem a perdre aquestes eleccions, ens mobilitzem quan cal. Malgrat tot, malgrat el mal moment dels socialistes a Espanya, fet que ve donat per estar governant en aquests moments de crisi econòmica, el PSC guanyarà a Catalunya segons les últimes enquestes. Si és així, tenint en compte que venim de perdre unes autonòmiques de forma clara, cal que hi pensem molt bé, cal que hi busquem solucions, cal veure quin missatge hem de llençar al poble per tal de que ens reconegui com un partit de govern a casa nostra. Aquest és un dels principals reptes del proper congrés. Per no dir el principal.

Candidatura

Aquesta és la foto dels candidats a diputats i senadors per a la circumscripció de Girona a les properes eleccions generals del 20N. Jo estic  a la llista del Congrés de Diputats com a suplent. Mireu, em fa il·lusió, què voleu que us digui. Després de tants anys de estar a la nevera, com  diuen els companys de l'agrupació, ser regidor de l'ajuntament i ara estar a la llista m'agrada molt.

La gran crisi

Fa un mes i mig que estic  a l'ajuntament i encara no he aterrat. M'absorbeix una bona part del dia i dels meus pensaments, he deixat de banda el bloc i el facebook. Ja em posaré a to i tornaré al món. I, parlant del món, aquesta notícia em fa pensar que segueix tan injust i bèstia com sempre. Mentre aquí pensem si serem independents o federals, si la recuperació econòmica vindrà ràpida o lenta, si ens governarà la dreta o l'esquerra, milions de persones que tan se'ls fot tot això segueixen patint fam i malalties que fa que morin de misèria. Aquesta és la veritable crisi.

Feina

Són dies de feina, bloc amic. T'ho dic perquè fa dies que no faig cap entrada explicant-te què és de la meva vida. Doncs això, són dies de prendre-li la mida al funcionament de l'ajuntament, de moltes reunions, de moments d'un cert neguit per la feina que em ve a sobre i sempre, en tot moment, d'il·lusió per a intentar portar a terme el desig de fer de Santa Coloma una ciutat més justa.
Demà farem el ple extraordinari en el que donarem compte del cartipàs. Els tres regidors socialistes tindrem les regidories d'Educació i Salut la Tresa Garcia, Governació en Julio Fidalgo i jo tindré Participació i Fires i Festes. Són regidories de feina, ens hem implicat a fons en el govern i n'estem orgullosos d'haver-ho fet, al cap i a la fi quan ens vam presentar a les eleccions l'objectiu era treballar per al poble i hem pensat que la millor manera de fer-ho era des de l'equip de govern.
Ja t'aniré explicant bloc amic la meva feina a l'ajuntament, tindrem motius per parlar-ne perquè només amb la regidoria de festes estaré m olt ocupat i hi hauran temes a dojo. De moment et diré que la Festa Major ja està pràcticament configurada, que tindrem a la Principal de La Bisbal i a Di-Versiones com a orquestres estrelles de la Festa. Per a la Ratafia encara no hi ha res fet però podria ser que tinguéssim els Manel el dijous i ara vull intentar de fer venir un grup ben popular per al concert del dissabte. La Festa de la Ratafia compleix aquest any el 30è aniversari i m'agradaria fer-la ben lluïda. Ja t'ho aniré explicant.

Era d'esperar

Es feia difícil de creure quan en Ruiz va dir que es retiraria de la política, o quelcom així. Potser si el seu grup hagués governat ho hagués fet, però anant a l'oposició molt em penso, no em temo, que tenim Ruiz per estones. Bé, llibertat d'expressió, només faltaria. En l'article que avui publica el Diari de Girona fa  referència a coses que jo vaig dir durant la campanya electoral. Res a dir, ni jo mateix ho hauria  recordat amb tanta fidelitat. El perquè del resultat dels pactes ja ho he explicat en la darrera entrada del meu bloc. Per tant avui no hi faré cap més aclariment.

Ara bé, una altra cosa és començar altre cop a fer referències de presumpta corrupció amb temes immobiliaris. Fet molt suaument, això sí, sense perill de que algun jutge li pugui demanar explicacions del que diu. Però això fa molt de mal, no només als qui governem sinó a la mateixa institució i a tota la classe política en general. D'aquí venen els comentaris de "tots són iguals". Espero que les acusacions siguin tant poc concretes com aquesta vegada, perquè si algun dia m'acusa a mi de corrupció de forma concreta, immediatament ho haurà d'anar a explicar al jutge.

Treballar per a Santa Coloma

Aquest és el meu bloc i puc dir coses que en altres llocs no ho puc fer amb la mateixa llibertat. És com dir les coses a casa, a la taula, tot dinant. No vull dir amb això que en altres llocs no sigui sincer, només vull dir que segons a on he de dir les coses amb més diplomàcia. Vull parlar avui de la qüestió dels pactes que hem fet per arribar a formar el nou equip de govern de l'ajuntament de Santa Coloma. No vull amagar que vam intentar el pacte amb CPC i ERC. Entre les tres forces sumàvem uns 2100 vots que recollien el desig de canvi que el poble va expressar a les urnes el dia 22 de maig. ERC va dir des del primer moment que no pactaria amb CPC lo que feia impossible l'acord. A mi personalment i a l'agrupació no ens ha agradat gens ni mica la manera de fer oposició de CPC els últims quatre anys, ha sigut destructiva, malgrat que en alguns temes han tingut raó. Ara bé, a mi el seu cap de llista, en David Boguña, m'oferia confiança quan deia que ara era ell qui manava a la llista. M'agrada confiar en la gent i volia confiar en en David quan deia que la gent que tenia al darrera no decidirien res. Costava de creure, d'acord, però valia la pena provar-ho. Està clar que el pacte hauria sigut amb en David. No va poder ser, ERC no va voler en cap moment intentar l'acord amb les tres forces.
En aquesta situació CIU tenia el govern del nostre ajuntament assegurat al ser la llista més votada. Tenint en compte que ERC va dir que de cap manera faria alcalde a en Toni Solà i que era impossible l'acord de CIU amb CPC només quedàvem nosaltres com a possibles socis de govern de CIU. Nosaltres havíem dit clarament en la campanya i després de les eleccions que calia un canvi, que eren massa anys del mateix alcalde, però mai vam tancar d'una manera explícita la possibilitat d'arribar a acords amb CIU. Què teníem de fer llavors? Anàvem a l'oposició i deixàvem un consistori que no representava al poble amb sis regidors governant i onze a l'oposició o entràvem a l'equip de govern amb CIU i fèiem un equip de govern sòlid. Ens manteníem en unes posicions intransigents o intentàvem arribar a acords amb la força que va guanyar les eleccions de forma clara. Què tenia de prevaler les posicions de partit o l'interès general de Santa Coloma.
Ho vam debatre llargament a l'agrupació i la votació final va ser clara: intentar fer l'acord amb CIU. L'acord va ser fàcil, CIU va donar totes les facilitats, les converses van ser fluides, en un ambient de gran amabilitat i franquesa. Feia goig de parlar amb en Toni Solà i en  Josep Cullell. No ens va costar arribar a un acord que assegurés una majoria estable per a la propera legislatura.
Tindrem tres regidories de molta feina però en les que ens hi sentirem còmodes treballant, crec que hem fet un bon pacte per a Santa Coloma i espero que doni fruits i que d'aquí a quatre anys puguem dir que hem contribuït a que la gent de Santa Coloma tingui una qualitat de vida més gran que l'actual. Estem il·lusionats per començar a treballar.

Hem aguantat

Hem aguantat bé el cop. Aquesta frase l'he dit els últims dos dies moltes vegades. A Santa Coloma els socialistes hem mantingut els tres regidors que teníem de les últimes eleccions en un context de retrocés general . És una constant que en unes eleccions tots els partits acabem dient  que ens ha anat bé siguin quins siguin els resultats obtinguts. Seré sincer, a l'agrupació ens esperàvem obtenir, al menys, un regidor més. Ara bé, tenint en compte els resultats que els socialistes hem tingut en general, estem satisfets d'haver mantingut els tres regidors.

Penso que les claus d'aquest resultat les hem de trobar en la feina feta a Santa Coloma. El projecte que vam presentar, candidatura, programa i la campanya electoral que crec que va ser intensa, amb una bona acollida del poble a tots els actes públics que vam fer, ha sigut el motiu d'haver fet aquest resultat. Estic convençut que l'actual context polític general, en el que els socialistes hem tingut de gestionar una crisi econòmica duríssima, ha influït molt negativament en el ànims d'una part molt important del nostre electorat potencial. Per això crec que haver-nos mantingut ,en aquestes circumstàncies, en els mateixos resultats d'ara fa quatre anys, té un gran valor.

Per tant, vull fer un agraïment públic a tota la gent de la candidatura I de l'agrupació pel seu compromís, la seva il·lusió i el seu treball. Sense aquesta aportació no hagués sigut possible estendre el nostre projecte pel poble de la manera que ho hem fet. Gràcies al treball intens de tota la nostra gent avui tenim la satisfacció d'haver mantingut la nostra posició a l'Ajuntament.

Pel que fa als resultats electorals a Santa Coloma penso que reflecteixen un sentiment que durant la campanya vam copsar pels carrers del poble. Hi havia un desig de canvi que s'ha  fet palès a les urnes. CIU ha perdut un regidor, sent  l'únic grup de l'ajuntament que es troba en aquesta circumstància. CIU té sis regidors d'un total de disset, dit d'una altra manera, el nombre de regidors que no són de CIU és quasi el doble dels del partit de l'alcalde. 

Quan escric aquestes ratlles encara és molt aviat per poder dir què passarà per formar el nou equip de govern. Del que sí estic  segur és que caldran tones de seny, de compromís cap a la nostra ciutat per tal de donar-li el millor dels governs, el més estable, el que reflecteixi més bé quin  és el sentiment del poble.  Caldrà recollir el sentiment de que cal canviar que el poble va expressar clarament el diumenge de les eleccions. Caldran pactes, sens dubte, ja que ningú té majoria suficient per a governar en solitari. Espero que entre tots sabrem posar-nos en el lloc que Santa Coloma vol. Sigui quina sigui la fórmula que sorgeixi de les negociacions, s'ha de tenir clar que l'objectiu prioritari és governar bé, establement.

Estem negociant.

La campanya

Hem arribat a la meitat de la campanya, diumenge que ve és el dia de les eleccions. Reunions, passejades, entrevistes als mitjans de comunicació, un 59 segons, repartides de papers, parlar amb la gent, estar present a les xarxes socials són algunes de les activitats que omplen els dies de campanya. Encara queda l'acte central de demà dilluns, el debat del Punt, la xocolatada de divendres, alguna passejada més i altres coses que aniran sortint.
Tots ja comencem a parlar de quins poden ser els resultats, les travesses ja corren pel poble. Jo no m'atreveixo pas a assegurar-ne cap, però tinc algunes coses al cap que penso que  segurament passaran. Primer, ningú tindrà majoria suficient per a governar sol, som set candidatures i això dividirà el vot. Segon, nosaltres millorarem els resultats d'ara fa quatre anys, hi ha tota una sèrie de coses que m'ho fan pensar. Podria ser també que el PP no entrés ja que penso que en Casellas els farà mal i es repartiran el vot tradicional del PP. No tinc clar si la CUP entrarà, penso que sí, tindran el vot jove però no sé si en faran prou amb això. En fi, ja ho veurem, queda una setmana de campanya i encara hi ha molt per fer. A l'Agrupació hi ha molt bon ambient, la moral està molt alta i tots estem segurs que farem un bon resultat. A veure què passarà.

Foto de campanya

Presentació del programa de govern

Ahir vam fer la presentació del programa de govern per a Santa Coloma a la biblioteca Joan Vinyoli. Va anar molt bé. Vam parlar en Julio, la Tresa i jo. La sala estava molt plena quan vam acabar molta gent ens va dir que ho havíem fet molt bé. Vàrem repartir els primers exemplars del programa i el vam explicar. Al final jo vaig fer una petita intervenció demanant el vot. Em vaig donar el gust de dir que l'Assumpció Cantalozella, que estava a la sala amb en Quim, havia sigut la millor candidata que havíem tingut mai. Penso fermament que és així. Bé, ja ha començat la campanya, hem d'explicar el programa, tenim quinze dies per endavant per aconseguir un bon resultat a les eleccions. Avui fem una passejada pels carrers, ara és qüestió de no parar.